Maleïda casa

...que ets tu!

Ja no recordava aquest relat d'aquell minirepte. Senzillament ben escrit, narrat en primera persona que acosta més (sempre ho dic). El present i el passat del protagonista són davant i darrere la porta d'una casa que ja no mana, que ja no fa basarda. La persona ha crescut, són altres temps. Superacions, canvis. I un deixar enrere el que cal deixar enrere.

I la casa, és clar, calla.

Mena

M'encanta. És increible la forma que has descrit els teus sentiments. M'ha agrada molt, sobretot el desafiament que transmet vers altres persones.

Quan de patiment retenen les parets d’aquesta casa. Una excel•lent posada en escena de records amagats, que sovint no volem evocar. Plantada enfront la casa es va fent la llum i retornen les amargures viscudes. Una descripció que fa sentir amb pell pròpia l’angunia que l’envolta. Enhorabona Núria.
Una forta abraçada

Torno a posar els peus a terra, Núria, després de les vacances d’un estiu que ja és passat, de la Festa Major d’aquesta ciutat i de la meva conseqüent desconnexió de la xarxa.
En tornar a entrar a RC i tornar a passar pel teu espai, he obert el teu darrer relat i m’he trobat tot just amb aquestes paraules: “He tornat”.
Sempre em fan somriure les coincidències, ja ho saps... així que m’has fet néixer un somriure de ben gran!

No he tornat, però, “per descarregar en tu la meva ràbia” si no per llegir-te. I ho he fet. I admiro com has sabut comunicar tant amb tants pocs mots!
Em sembla que ho has aconseguit perquè cadascun d'ells ha estat triat amb cura i encert.

Aquest minirelat permet intuir tota una història darrere la vella porta de la maleïda casa, i també demostra a les clares el saber fer de la seva autora: molt bé, guapa!

T’envio una abraçada per començar la tardor recuperant les nostres bones costums i per celebrar el retrobament dels nostres mots,
Unaquimera

Gràcies per visitar-me! I de Cala Mora fes-ne el què et vagi millor: recital, cantada, escabetx o pastís de formatge!!!
Em fa molta il.lusió si el llegueixes, moltissimes gr`pacies!!!

Per què tothom creu que sap el que ha estat la nostra infantesa? Per què es pensen que saben els nostres pensaments, emocions, sentiments i sensacions? Les cases no són ni bones ni dolentes, només s'hi és feliç o no. I el protagonista del teu relat té moltes greuges encastades al cor.

Molt ben escrit, bonica. Ets un sol!

Molt bó! Un relat curt
que expressa molt.

Felicitats!!!!!

Molt bó! Un relat curt
que expressa molt.

Felicitats!!!!!

és increíble la capacitat que has tingut per transmetre sentimemts amb tot just una foto i quatre paraules.
Gràcies

A vegades ens torna aquest passat ombrívol que voldriem fer fora, esborrar moments i records que ens tornen amb insistencia.
Molt bon relat Núria
abraçades

quants sentiments poden amagar, cada pedra, cada fusta es com
un llibre escrit dins el nostre ànim
Salutacions
Josep

en tan poques escenes ens situes en aquest espant, darrera les parets d'aquesta casa ombrívola i freda. Un petit gran relat expressiu. Una abraçada, estimada Núria

a

on hi ha tancada un ràbia que ve del passat, un porta que cal esberlar

un poema amb gran força emocional núria, donen ganes de donar-li una patada a la porta !!! :-)
una abraçadeta

joan