Malaida ansietat

Un relat de: zirvi

Et lleves al matí i sembla un dia normal. Agafes el metro i fas el mateix recorregut que has fet durant 4 anys per anar a la feina. Sembla un dia normal.

Arribes allà i prepares tots els papers per començar la jornada laboral però, avui no serà un dia qualsevol. Avui canviarà la meva vida sense saber perquè.

A mig matí fas el tercer cafè, i en tornar a l'oficina te n'adones que hi ha alguna cosa que no va bé. Sents un vertigen estrany, de sobte ho veus tot fosc, el cor comença a batejar amb molta força, tens la respiració massa ràpida, i et preguntes sense parar: què m'està passant?.

Uns dies al llit van servir per alleujar els símptomes. No recordava haver dormit tant mai. Vaig pensar que potser el meu ritme de vida era massa estressant i que havia de posar fre. Cosa que no vaig fer pas.

Van anar passant les setmanes i els mesos fins que un altre dia, sense avís previ va tornar a succeir. Ara ja sabia que d'això en deien; atac d'ansietat.

Un rere l'altre van continuar venint: estant al bar, a la discoteca, al metro, a la universitat, a la feina, a tot arreu.

Em sentia desorientada, no sabia que m'estava passant, no sabia on podia acudir. Sentia por i vergonya per no poder fer una vida normal.

Primer poses excuses per no sortir de marxa, per no anar al cine, per no relacionar-te amb la gent, fins que un dia veus que t'has tancat a casa per defugir, de què?.

Poc a poc adaptes la teva vida a aquesta situació psicològica.
Un dia, per casualitat vaig llegir un article sobre l'ansietat i els seus efectes. De tant en tant investigava sobre el tema i buscava informació sobre els meus símptomes. Patia un trastorn d'ansietat anomenat Agorafòbia: Por a la por.

Quina cosa més estranya, por a tenir por que et passi alguna cosa desagradable, a que et torni a donar un atac d'ansietat, por a què? es preguntaran tots els que tenen la sort de no haver patit mai aquesta situació.

Por a res i por a tot...






Comentaris

  • ansietat. . .[Ofensiu]
    annaa_agullanaa | 02-09-2008 | Valoració: 8



    la veritat és que en el text tens molta raó..
    jo porto molt anys tinguen atacs d'ansietat..
    crec que desde els 8 anys,, degut a una anorexia nerviosa que vaig pasa en aquella edat. . .
    es una putada tenir aquets atacs.. pero al final ja t'acostumes,, i si no hi penses millor. . .
    en fi m'ha agradat el teu relat :)
    un peto

  • por...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 25-08-2006 | Valoració: 8

    por a que res canvii, por a tantes coses que a cops ens passa això!! anims!!!
    felicitats pel relat!!

    una abraçada....

  • Por de tot...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 25-08-2006

    Tots tenim algun cop por de tot el que ens envolta... fins i tot, encara que sembli ridícul, por de que llegeixin els nostres relats...

    Però aquesta por no és més que una il·lusió molt tímida que s'amaga fins fer mal. O és que no ens fa més il·lusió que por que ens llegeixin?

    Enhorabona pel relat!

l´Autor

Foto de perfil de zirvi

zirvi

5 Relats

19 Comentaris

7162 Lectures

Valoració de l'autor: 8.83

Biografia:
A vegades sentim tant que l'única manera d'expressar-ho és escrivint.
Em permeto l'atreviment de fer-ho aquí, amb vosaltres.
Gràcies per deixar-me expressar. Ho necessito per sentir-me viva.

Zirvi.