Mala sort

Un relat de: Bonhomia

MALA SORT

Sota mil ombres em vaig enfonsant en una foscor tremendament horrible. Sóc un incavaller amb un cavall brut i moribund de tres potes. M’introdueixo sota el llot de rius àcids. Un Déu malvat em transforma en pipí i caic sobre la caca com si fos una piscina i m’ofego pulmons i gola menjant un tipus d’exquisida parafernalia del dimoni i no me’n surto, no, ara ja és massa, no me’n surto. Baixo merda avall i se’m clava una llança al cul que em surt per la boca… el meu últim pensament en un instant… ja sabia jo que aquest món no estaba fet per a mi.

Sergi Elias
3-4-17

Comentaris

  • No sé...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-04-2017

    ...què us passa darrerament a tots plegats, però esteu d'un salvatge...

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.