Cercador
Mala Fe
Un relat de: iong txon- Compartir:
.
M'agrada aquesta platja deserta. Els amos del negoci han sabut crear una atmosfera escaient. S'hi respira pau i harmonia, i a mesura que et vas apropant a l'hotel comences a sentir, quan la brisa et ve de cara, la música suau que prové del piano-bar de la planta baixa. Són prop de quatre kilòmetres de platja privada, destinada al gaudi exclusiu de la clientel·la del burdell. Estic content d'haver pogut reservar per als meus germans prop de dos-cents mètres de litoral: el sector que va de la cabana fins als cocoters de "Punta salada", just al davant de la zona de la Roca Negra, ideal per al submarinisme autònom o amb snorkel.
Déu meu! Quins records em porta aquest establiment! Quines bones estones hi vaig passar a la meva joventut, entre aquestes dunes de sorra daurada! Encara recordo com si fos ahir com em vaig quedar embadalit el dia que m'hi va portar per primera vegada el meu cosí més gran. Va ser durant el meu primer viatge als Estats. Tot era nou per a mi. Un món ample i meravellós que només havia vist al cinema i la televisió s'obria davant meu. Estava ple de curiositat, ple d'expectatives i de preguntes sense resposta.
Ara tot això m'ha servit per poder oferir als meus germans de l'ànima aquesta bestreta del Paradís, en aquest lloc on els somnis esdevenen realitat durant una estona. El nom del local no podia ser més escaient: "Beaches of Paradise." Després d'aquesta experiència difícilment es podrien fer enrere al darrer moment. És gairebé impossible. Es donaran coratge els uns als altres.
Són els diners més ben invertits de la meva vida. No podia haver trobat una millor finalitat per al meu delme d'enguany. D'aquesta manera, la meva ofrena s'uneix a la d'ells i es presenten a l'Altíssim com una sola cosa.
Un bell comiat d'aquest món per als guerrers. Un tast del Paradís al qual estan destinats. Aquest vespre en gaudeixen dintre dels límits del que pot oferir aquest món. Potser és per això que n'Abdul s'ha escollit una sola dona… Tant se val: demà mateix tots gaudiran les delícies d'aquell lloc on no queda res per cobejar.
Demà de bon matí jo mateix els acompanyaré a l'aeroport. No encara el definitiu, sinó el lloc des d'on els herois es separaran en petits grups, cadascun a l'aeroport de la seva destinació, aquest si, el definitiu, des d'on s'han d'enlairar cap als núvols per no tornar a trepitjar amb els seu peus aquest sol terrenal, sinó la gespa beneïda del Paradís, on els rebran amb orgull llurs avantpassats més honorables.
.
M'agrada aquesta platja deserta. Els amos del negoci han sabut crear una atmosfera escaient. S'hi respira pau i harmonia, i a mesura que et vas apropant a l'hotel comences a sentir, quan la brisa et ve de cara, la música suau que prové del piano-bar de la planta baixa. Són prop de quatre kilòmetres de platja privada, destinada al gaudi exclusiu de la clientel·la del burdell. Estic content d'haver pogut reservar per als meus germans prop de dos-cents mètres de litoral: el sector que va de la cabana fins als cocoters de "Punta salada", just al davant de la zona de la Roca Negra, ideal per al submarinisme autònom o amb snorkel.
Déu meu! Quins records em porta aquest establiment! Quines bones estones hi vaig passar a la meva joventut, entre aquestes dunes de sorra daurada! Encara recordo com si fos ahir com em vaig quedar embadalit el dia que m'hi va portar per primera vegada el meu cosí més gran. Va ser durant el meu primer viatge als Estats. Tot era nou per a mi. Un món ample i meravellós que només havia vist al cinema i la televisió s'obria davant meu. Estava ple de curiositat, ple d'expectatives i de preguntes sense resposta.
Ara tot això m'ha servit per poder oferir als meus germans de l'ànima aquesta bestreta del Paradís, en aquest lloc on els somnis esdevenen realitat durant una estona. El nom del local no podia ser més escaient: "Beaches of Paradise." Després d'aquesta experiència difícilment es podrien fer enrere al darrer moment. És gairebé impossible. Es donaran coratge els uns als altres.
Són els diners més ben invertits de la meva vida. No podia haver trobat una millor finalitat per al meu delme d'enguany. D'aquesta manera, la meva ofrena s'uneix a la d'ells i es presenten a l'Altíssim com una sola cosa.
Un bell comiat d'aquest món per als guerrers. Un tast del Paradís al qual estan destinats. Aquest vespre en gaudeixen dintre dels límits del que pot oferir aquest món. Potser és per això que n'Abdul s'ha escollit una sola dona… Tant se val: demà mateix tots gaudiran les delícies d'aquell lloc on no queda res per cobejar.
Demà de bon matí jo mateix els acompanyaré a l'aeroport. No encara el definitiu, sinó el lloc des d'on els herois es separaran en petits grups, cadascun a l'aeroport de la seva destinació, aquest si, el definitiu, des d'on s'han d'enlairar cap als núvols per no tornar a trepitjar amb els seu peus aquest sol terrenal, sinó la gespa beneïda del Paradís, on els rebran amb orgull llurs avantpassats més honorables.
.
Comentaris
-
Bon relat[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 28-02-2017 | Valoració: 10
Els teus relats parlen de sentiments per això m' agraden
-
Un paradís...[Ofensiu]brins | 28-02-2017 | Valoració: 10
Un bell relat que reflecteix els teus sentiments, Iong Txon; un relat ple de sensibilitat i de desig de compartir creences religioses. Tant de bo que aquest paradís que tothom desitja trobar sigui un bosc gemat i florit on puguem retrobar els nostres éssers estimats.
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108462 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.