MALA AMIGA

Aquests racóns de ment i cor que ens porten a temps que ens semblen perduts. I que com a perduts els rememorem com desitjables.

Ja ho dius bé, melangia traidorenca

Mirem endavant i obrim els braços a la sorpresa del dia que neix.

P.D.
M'alegra que t'hagi agradat el meu poema. Moltes gràcies pel teu comentari. Jo també et seguiré

Aquests racóns de ment i cor que ens porten a temps que ens semblen perduts. I que com a perduts els rememorem com desitjables.

Ja ho dius bé, melangia traidorenca

Mirem endavant i obrim els braços a la sorpresa del dia que neix.

P.D.
M'alegra que t'hagi agradat el meu poema. Moltes gràcies pel teu comentari. Jo també et seguiré

agredolç, doncs parles de records del passat que no són pas tristos en ells mateixos, és més una enyorança pel pas del temps...

gràcies aurora per visitar i comentar el meu poema, ets molt amable i has copsat molt bé el sentit

una abraçada i fins aviat
joan

amb orxata :o)

que t'abandonin la mala amiga i el vell conegut si parles d'ells amb paraules i expressions tan boniques ? Una bona patada i uns quants insults és el que mereixen .
Admiro la teva fortalesa (avui crec que ho he escrit bé).
Una abraçada dolça .

En llegir el poema m’ha vingut a la ment el llibre de Françoise Sagan. I no m’he pogut resistir a transcriure el començament del llibre.
Sur ce sentiment inconnu dont l'ennui, la douceur m'obsèdent, j'hésite à apposer le nom, le beau nom grave de tristesse. C'est un sentiment si complet, si égoïste que j'en ai presque honte alors que la tristesse m'a toujours paru honorable. Je ne la connaissais pas, elle, mas l'ennui, le regret, plus rarement le remords.
Aujourd'hui, quelque chose se replie sur moi comme une soie, énervante et douce,
et me sépare des autres.

Ja sé que el teu poema no va per aquí, ni molt menys. Però és que la tristesa té múltiples cares. A vegades es disfressa de melangia. Altres, es confon amb sentiments que emmascaren la realitat. I, finalment, agafa la fesomia d’una mena de droga que justifica qualsevol defalliment. Tant, que un es pot arribar a sentir a gust i, fins i tot, còmode amb ella. No ens convé una vida ancorada en la tristor. Necessitem sentir eufòria –que porta cap a l’esperança–, optimisme –que ens ajuda a sobreviure– i, sobretot, alegria. I això és el que ens dius al teu escrit. Adieu, tristesse!

Un bell poema. Ben plantejat i ben expressat poèticament. Jo diria comme il faut, ja saps les meves predileccions per la mètrica. Així i tot, hi trobo a faltar una mica de variació en el ritme –tots els versos accentuen a la sisena síl•laba. La variació que et proposo és que accentuïs, de tant en tant, a la quarta i a la vuitena alhora. Es un suggeriment.

Una abraçada i l’enhorabona, Aurora

Raül

Tot i que sempre hi ha un moment o altre de la vida, que ens envolta. És el moment de fer el cor fort i plantar-li cara, no deixar que ens arrossegui i ens vagi fent caure, marcant el seu pas.

Em ve al cap la famosa frase de Tagore “si plores perquè no has vist el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”.

Et puc ben assegurar que més d’un cop, recordar-la, m’ajuda’t a superar un mal moment. Soc optimista per naturalesa però... a vegades costa mantenir l’ànim ben amunt.

Un poema molt maco Aurora, ben escrit i dels que fan reflexionar.

Gemma

Sí, estimada Aurora, plantem-li cara a qualsevol tristesa que gosi entrar al nostre cor.
Aquest poema ens els podem fer una mica nostre,llengint-lo ens encoratgem i aquesta "Mala amiga" no pot guanyar!

Un poema valent i molt ben trabat, amb un desenllaç victoriós, com ha de ser, la vida és per viure-la amb una rialla. Avui, jo, t'envio una rialla placentera, perquè sé que tu pots amb tot!

Bona i estimada amiga, va per tu ... :-))

Núria

Seure al costat de la tristesa i no adonar-se'n, malament. Escriure sobre la tristesa i qualificar-la, perfecte. Un preciós exercici poètic de cor obert i sincer que batega conscientment. Avui més que mai, hem de fer fora la tristesa, suar, que és el que toca a l'estiu i escriure la paraula que ens envolta. Una meravella Aurora! I una abraçada.

Aleix

Bon relat i jo també no vull que la tristesa m'enganxi i tanqui portes.
Adéu tristesa, com tu molt bé dius. Visc aquest acomiadament.

Preciós poema dedicat a una mala amiga que, com un depredador, sempre aguaita el moment oportú per trair-nos. Estic d'acord amb en Pixa-pins, el treball acurat de semàntica i de mètrica li donen una bonica musicalitat.
Jo també vaig escriure un petit relat dedicat a la tristesa anomenat Forat, però em fa quasi vergonya dir-ho, res a veure amb aquest fantàstic poema teu.
Una abraçada!

I per damunt de tot molt gràfic. Llegint el teu poema he donat un tomb per la meva vida i a anat d'un pel que no ens trobessim. Felicitats per expresar-ho tan be.
Jordi.

Molt bon poema on es personifica la tristesa, que, efectivament, és una "mala amiga".

És reconfortant també llegir algú que té cura de la métrica i els aspectes formals que confereixen al poema el ritme que ha de tenir. Dic això perquè avui en dia hi ha molta gent que no té en compte aquests aspectes i talla els versos per on li dona la gana, amb l'excusa de fer "vers lliure" (com si el vers lliure no hagués de tenir cap mida). No és el teu cas: els decasíl.labs donen al teu poema el ritme pausat que necessita.