Mal

Un relat de: eppi

Mal, d'estar sol i no saber perquè
De ser un podent ser dos, volent ser res
De respirar des d'un alè que no recorda al teu.

Mal, el que em fas quan ets al meu costat,
I em recordes tot el que algun dia et vaig jurar,
Juraments fets d'una flama que ara s'ha apagat.

I quan el vi em recordi que ja no puc més
Deixaré que en una ampolla se m'amagui el temps
Faré que aquesta nit sigui més fosca que mai,
Amb una mica dels records que em buiden tant

Però avui, potser ha marxat el temps
A l'encendre's una espurna de passat
Que el cremen tant que s'ha escapat,
Que ha hagut de dir prou de carregar el meu pes.

Mal, de ferides que encara no s'han tancat
De saber que sense tu estaré més sol que amb tu,
De tenir un present entregat al més cruel infern.

Mal, d'aquells forts, que no et deixen fugir,
Dels que et diuen que ara ja no vals per res,
I pel qual no tens respostes quan no pots dormir

I quan la vida em digui que s'acaba el temps
De Poetes fets de whisky i buits de sentiments
Provaré de treure forçes d'on me'n treies tu
Miraré cap a la lluna quan no em vegi els ulls

I avui no sembla diferent,
Perquè estic tan buit per dintre com demà,
I estic tan sol perquè sóc jo,
El qui ara vol deixar-te d'estimar.

Comentaris

  • donablanca | 14-03-2005 | Valoració: 10

    "és tant curt l'amor i tant llarg l'oblit"
    és el de sempre.Com tu dius fa mal.

l´Autor

eppi

2 Relats

2 Comentaris

1908 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
He arribat als 20 anys, i embafat del nihilisme que devora la societat en la que visc, me n'he adonat de sobte que fa molt que escric. No, escriure potser no és la paraula. Seria més adequat dir que escupo en un paper, o en un teclat, tot allò que sento dins i que tant poca gent és capaç d'escoltar.

El món que m'ha tocat no m'ha agradat mai gaire, i això se'm nota des de fora: estudio clàssiques -símptoma inequívoc de que tinc un cor que enyora temps passats que no he viscut-, i adoro la música i la Poesia com a mitjà d'evasió, d'abstracció i de vida. Estimo Barcelona perquè és una ciutat feta amb sentiment quan la mires per dintre, cosa que faig cada dia perquè hi visc a prop.

Estic convençut que totes les meves experiències vitals són tan avorrides que es podrien resumir amb una paraula. El problema és que, aquesta paraula, encara no l'he trobat.

Últims relats de l'autor