Mal et toc un llamp

Un relat de: Conxa Forteza

El meu padrí era molt flastomador. Qualsevol cosa que fessis i li caigués torta, ja amenaçava amb l'ira divina en forma de llamp. Jo des de petita i d'ençà que vaig sentir contar la feta d'en Tomeu Ruixat, només olorar l'aire que anuncia ploguda o sentir el renou de rodolar de pedres que fan els trons quan ve una tempestat, ja trèmol i ni a granedares em treuen de davall el llit.
Contaven que en Tomeu havia quedat tocat de per vida quan un dia estava acotat damunt una tomatiguera collint una tomàtiga per fer-se un trampó, amb això va esclatar una tempestat d'estiu i una verga de llamp li va fregar allà on s'acaba l'esquena. Li va socorrar l'entrecuix i de llavors ençà la gent deia que mai més havia estat un home.
Jo pensava que si em passava lo mateix ja mai podria ésser una dona. No creixeria, ni tendria mametes i cap al·lot voldria casar-se amb jo.
No sé si per mor de les meves precaucions, no em va tocar mai cap llamp i vaig créixer sencera, vaig poder estrenar els meus primers sostenidors i després d'un llarg festeig em vaig casar amb don Xim de Son Costa, el millor partit d'aquell endret. Però la por als llamps no m'havia fuit. El padrí tampoc hi havia ajudat gaire: les darreres paraules que vaig sentir d'ell, després del sopar de noces, varen ésser "Mal vos toc un llamp, bergants, com xalareu aquesta nit".
Havíem decidit passar la primera nit de casats a Son Costa, una possessió entre muntanyes i el sendemà emprendre viatge cap a París. Don Xim era un home corregut i em volia mostrar món. Jo, llevat de qualque visita a ciutat, mai havia sortit del meu petit poble. La sirena de la fàbrica de teixits i el siulet del tren havien marcat la meva vida. Els meus pares, enriquits amb l'estraperlo, se creien superiors a la resta de vilatans. Ni tan sols em varen deixar anar a ca les monges: varen posar-me un professor particular, un ex-frare, que llevat de tocar-me les cuixes no em va ensenyar res. Ells pensaven que com que érem rics em podrien casar sense problemes i no havia de menester saber de lletra. I ho varen endevinar: don Xim posava el llustre i nosaltres els doblers.
Tornant al present, havia somiat tantes vegades amb la meva nit de noces que ara no m'ho podia creure. Estava a punt d'entrar dins aquest món desconegut que mai ningú m'havia explicat però que jo intuïa que seria el paradís. Don Xim era un home molt ben plantat i jo em fonia només pensant que els seus braços aviat se ferien els amos del meu cos. El gran llit de cobricel m'esperava com la barca que em duria al port tan desitjat. No sé quin mal fat governava l'univers aquella nit, però després de despullar-me davant la mirada encesa de don Xim, vaig començar a sentir una llunyana remor de tronadissa però no en vaig fer gaire cas. Tota lo dia havia lluït un cel clar, però amb això la llum blavosa tan odiada va fer tremolar el vidres de la finestra. Sense pensar-m'ho dues vegades vaig pegar un bot i encomanant-me a Santa Bàrbara em vaig ficar davall el llit davant l'astorada mirada de don Xim que s'havia començat a llevar els calçons.

-Nineta, què et passa? No tenguis por ...

Jo tremolant i grufant entre les borres que omplien aquell estret espai, cridava:

-Don Xim amagau-vos o ja no tornareu a ser home mai pus...

Don Xim se va acotar amb els calçons a mitja cama i quan m'allargava la mà amorosament un esclafit de vidres va omplir la cambra: el gest de don Xim va quedar estroncat i els seus grinyols ompliren la nit. Una intensa blavor va tenyir les seves anques i va caure rodó ...
Vaig maleir el padrí i els seus mals averanys: la intuïció em deia que ja mai tastaria mascle llevat de que fes com la dona d'en Tomeu Ruixat, malparlada pel poble per les llargues estones que el carter li llegia cartes que ningú li escrivia, però jo tenia l'avantatge que a Son Costa hi havia un bon floret de criats joves...


Comentaris

  • Llamp de Déu! Aquesta si que és bona![Ofensiu]
    bertran | 22-03-2007

    encara em ploren els ulls de tant riure...!

  • Llamp de llamps![Ofensiu]
    98765 | 19-01-2006 | Valoració: 9

    98765
    Llamp de llamps!
    M'ha agradat molt, el trobo ben escrit i interessant, amb un bon sentit de l'humor.

  • Llamp de llamps![Ofensiu]
    98765 | 19-01-2006 | Valoració: 9

    98765
    M'ha agradat molt, el trobo ben escrit i interessant, amb un bon sentit de l'humor.

  • Llamp de llamps![Ofensiu]
    98765 | 19-01-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, el trobo ben escrit i interessant, amb un bon sentit de l'humor.

  • molt bo, Conxa![Ofensiu]
    Lavínia | 24-11-2005

    els trons, els llamps, don Xim i l'estol de criats joves, però, sobretot, el pobre Tomeu i dona a qui el corter "trucava més de dues vegades" per llegir-li cartes queningú li enviava (les hi enviava el mateix carter, dona!!, per això se les sabia de memòria i no les hi calia llegir).

    Un altre bon relat, Conxa.

    Una braçada forta.

    Lavínia

  • Quina sort[Ofensiu]
    NEULA | 24-11-2005

    que l'he descobert de casualitat és deliciós. Enhorabona!

  • Aaahahahahah[Ofensiu]
    Màndalf | 05-11-2005 | Valoració: 10

    Què bo, Conxa; aquest és dels que m'agaden. Curtet, concentrat, una bona història i un millor final. I amb un humor fi que sobresurt per tot arreu. Quina malastrurgança, no, pobra noia?
    Flastomador! Encara estic fent cabòries.

    Una aferrada pel genoll

  • ??????[Ofensiu]
    homenot | 12-10-2005

    La por és de la creença popular! No he pensat mai en la noia, crec que ella és prou clara en el que pensa!!!!!

  • Què t'he de dir?[Ofensiu]
    homenot | 12-10-2005

    Ja saps el que penso Conxa! Saps expressar perfectament el món interior de les persones. La por a la primera a nit, el simbolisme del llamp i les creences populars les combines i exposes com poca gent sap fer!

    Una abraçada,
    Gerard

  • Passant...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-10-2005

    ...per RC m'he dit: "I una visiteta ca na Conxa? "
    I ací em tens, entretingut amb la sucosa història illenca que ens has mostrat, quasi "antimatxista" i tot...
    Amb un vocabulari, però, impresionant i un accent meravellós i entranyable...
    Salut i rebolica, xicota!
    PS. Me'n vaig a per un altre!

  • Conxa,[Ofensiu]
    Leela | 09-10-2005

    he començat a llegir-te per aquest 'mal et toc un llamp'. No saps com m'ha agradat i com de bé que m'ho he passat: submergida entre aquesta mar de meravelloses paraules mallorquines... M'encanta el teu sentit de l'humor i què dir-te de com escrius que no t'hagin dit ja?
    Gràcies per aquestes perles que ens vas donant!!

    Una aferrada!

    Leela

  • Mal et toc un llamp[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 04-10-2005 | Valoració: 10

    Un aplaudiment per l'escritora en exel.lencia, conservadora de la llengua, les costums i les tradicions. Ha sigut un plaer per a mi el llegir-te, semblant-m'he que m'havia transportat a l'època medieval.

    Una abraçada.

    Maria Pilar (Valeria)

  • Molt i molt bé![Ofensiu]
    pivotatomic | 04-10-2005

    Conxa... com més et llegeixo, més m'agrada com ho fas.

    Una prosa exquisida. Un humor malèvol-costumista. Una història que jo gairebé calificaria de realisme-màgicillenc. No li trobo cap pega (i mira que m'agradaria, que encara no t'he perdonat lo del repte...)

    Collons! Em trec el barret...

  • No hi ha mal que per bé no vengui.[Ofensiu]
    salroig | 03-10-2005 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt i em lleu adir-ho. Sa roba blanca a s'estenedor ens havia deixat moltes coses per conèixer.
    Una abraçada

  • quina punteria...[Ofensiu]
    ROSASP | 02-10-2005

    Recoi, Conxa els llamps sempre m'han causat molta impressió, però amb un padrí així el pànic hagués estat absolut.
    Trobo que sabien encertar força bé aquests llamps maleïts. Però fa protagonista no volia renunciar als efectes de la tempesta dels seu cos, ja farà el que convingui per desfer el conjur...

    Les imatges són esglaiadorament còmiques, quina imaginació que tens!

    Petons!

  • i tot i així ella se les empesca...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 02-10-2005

    Conxa, m'has fet riure molt! Ja amb en Tomeu m'he imaginat la còmica escena, però no pensava que els mals auguris del padrí anessin tan enllà...
    Però, malgrat la desgràcia, el que em fa riure és que acte seguit no descrius la seva pena, no... Si no com se les empesca per buscar algun altre mascle!

    ...encara ric...

    Gràcies!

    m

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: