Mal a dins

Si qualsevol hi fés una ullada cridaria gelós que la meva vida és quasi perfecte.

Als matins, esmorzo amb deteniment
torrades amb tomàquet...una delícia.
Camino lleugera escoltant Mishima...
i gaudeixo d'un passeig pel meu barri,
que em porta fins la feina amb només
dues cançons i mitja.

Havent treballat arribo de nou a casa
noto gana i em preparo el sopar amb premura.
Sopo amanida amb anous i certesa d'haver après
de totes i cadascuna de les personetes que
cada dia a la feina, entrevisto, conec
i deso dins meu amb cura.

Hi ha dies que no sopo sola ni amanida
i preparo pollastre al curri per compartir.
Entre l'Odalric i jo ens atipem d'espècies i petons
i riem tranquils parlant, amb timidesa, del futur
que ens comença a avisar que junts
haurem de tenir i patir.

Tot és bonic i equilibrat i si m'ho miro
veig clar tot el que vull i tinc per ser feliç
però el "però" esclata sovint i traidor...
trenca en cent bocins els esmorzars
el curri i tot plegat i em deixa confusa
i plena de por per dins.