Cercador
M'ajudes; T'ajudo; Deixa'm.
Un relat de: Joan G. PonsHe conegut una Follet. S'anomena Ajuda.
I tot seguit, encetem la xerrada. Jo porto una certa càrrega, no pesada, sobre la cultura de que "cal ajudar sempre". Parlar una estona amb "Ajuda" era una bona i provocativa ocasió.
-Encantat de poder parlar amb tu, Ajuda.
-Hola Joan.
-Com ets ? Molts cops, a mi em passa, volem ajudar i rebem una resposta de rebuig. Per què ?
-Abans Joan deixa que et presenti a un molt bon amic i que gairebé sempre anem junts. Et presento a "Moment oportú".
-Molt de gust.
-I ara contesto a les teves preguntes. L'acció d'ajudar és en si mateixa molt positiva. Ara bé, la o el destinatari d'aquesta acció ha de donar la seva conformitat, de forma verbal o no verbal, a aquesta ajuda. Tot i la seva urgència (ajuda), cal la seva acceptació i és llavors quan cal tenir present al meu amic, Moment Oportú.
-És maco ajudar. Donar ajut. Prestar ajut. Hi ha molta gent que demana ajuda o almenys així ho percebeixo.
-Sí, tens raó, amic Joan. Si ho demanen, llavors endavant, tot sabent administrar bé i amb respecte personal l'ajuda.
-Què vols dir ?
-Quan hom demana ajuda, obre la porta personal i . potser explica o potser hi ha silenci.
-Si hi ha silenci, com pots ajudar ?
-El silenci també informa i aporta. Una forma d'ajudar és ajudar sense preguntar inicialment ni demanar (esperar) agraïment al final.
-Em fas reflexionar
-Hi han dos "virus" que enterboleixen la netedat de l'acció d'ajudar:
·Demanar ajuda és rebaixar-se, debilitat.
·Donar ajuda és prepotència.
i els seus derivats: No m'agrada l'ajuda quan no la demano.
Una ajuda és un calmant, no la solució.
-També s'escolten frases socials, tot valorant l'ajuda:
·Compten amb la nostra ajuda !!
·No ho podriem pas fer sense la vostra ajuda !!
·Ella-Ell fou la meva ajuda !!
-Certament. Tot són efectes de l'acció de ajudar i la seva col·lisió o no amb l'ego personal. M'agradaria tornar a recordar-te la col·laboració estimable del meu amic "Moment Oportú". Ajudar en clima d'Oportunitat és una garantia de bona acceptació i connexió.
-Vols dir que quan ajudem, cal ser oportú ?
-Sí. Rotundament sí.
-A vegades cal ajudar urgentment . Potser inoportunament.
-Excepcionalment. Normalment cal ser oportuns.
Bona conversa sobre l'ajuda. Jo faig un canvi. Ajudar oportunament.
Comentaris
-
El do de l'oportunitat[Ofensiu]Unaquimera | 16-12-2008 | Valoració: 10
El missatge d'aquest relat em sembla molt ben puntualitzat, Joan.
Quan veiem, parlem, tractem amb els altres, és bàsic mantenir una actitud oberta i de col·laboració, al menys potencialment.
De vegades, ajudar a qui tenim davant i veiem que se'n dol per un petit mal, pot ser més oportú que intentar fer grans coses, veritat?
Aquesta dualitat la he intentat reflectir en AI!; si llegeixes el relat, m'agradaria conèixer la teva opinió.
Una abraçada que espero resulti oportuna,
Unaquimera
-
molt real[Ofensiu]brins | 16-11-2008 | Valoració: 10
Descrius el rebuig i l´acceptació de l´ajuda a través d´una mirada molt observadora.
En llegir el relat ens adonem que tenim moltes experiències que ens demostren la veritat del
teu punt de vista, però potser mai no se´ns
havia ocorregut plantejar-nos-les. -
T'envio l'e-mail[Ofensiu]aurora marco arbonés | 16-11-2008
auroralmar@gmail.com. Tots els teus comentaris seràn benvinguts i apreciats, xaval!
-
Xaval, sempre tens més raó que un sant.[Ofensiu]aurora marco arbonés | 15-11-2008 | Valoració: 10
Què ho deu de fer que tot el que dius té una gran dosi de sentit comú i de sapiència? D'acord, d'acord, em diràs que és perquè has viscut i la vida aporta experiència. En cas de que diguessis això, et contestaria "no n'estic tan segura". El haver viscut, el haver fet anys no aporta a ningú allò que no ha tingut mai. M'ha agradat el respecte amb el que ofereixes l'ajut a d'altri, si ell vol, sense forçar les situacions, sense que prevaleixi el nostre ego sobre la necessitat de l'altre. Ets un bon estudiós de la naturalesa humana. Molts petons i gràcies pels teus comentaris, sempre tan amables.
-
Ens ajudem![Ofensiu]M.Salles | 13-11-2008 | Valoració: 10
M'agraden els teus follets que t'ajuden -oportunament- a construir relats.
Gràcies! -
JO T'AJUDO, TU MAJUDES...[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 12-11-2008 | Valoració: 10
Ell T'ajuda, es un verb bonic de conjugar i si es fes senpre realitat el podriem posar a la primera pàgina del llibre de llengua. M'agrada molt com fas els relats, com parles amb tantes "coses" sense que hi surti cap persona i pots arribar a conjugar un bon escrit i amb molt sentit. Felicitats Joan.
-
Molt original![Ofensiu]annah | 12-11-2008 | Valoració: 10
I molt cert!!
Ajuda... sempre estem disposts a donar-ne, però ens costa demanar-ne.
A més, sovint qui més ajuda necessita és qui menys la demana. Plora en silenci i dins d'aquest silenci crida que algú li doni un cop de mà!
Hauriem de fer un curs per apdrende a escoltar els silencis d'ajuda de tanta gent que la necessita al món!
Una abraçada!
Anna
Valoració mitja: 10