M'ajudes; T'ajudo; Deixa'm.

Un relat de: Joan G. Pons

He conegut una Follet. S'anomena Ajuda.

I tot seguit, encetem la xerrada. Jo porto una certa càrrega, no pesada, sobre la cultura de que "cal ajudar sempre". Parlar una estona amb "Ajuda" era una bona i provocativa ocasió.

-Encantat de poder parlar amb tu, Ajuda.
-Hola Joan.
-Com ets ? Molts cops, a mi em passa, volem ajudar i rebem una resposta de rebuig. Per què ?
-Abans Joan deixa que et presenti a un molt bon amic i que gairebé sempre anem junts. Et presento a "Moment oportú".
-Molt de gust.
-I ara contesto a les teves preguntes. L'acció d'ajudar és en si mateixa molt positiva. Ara bé, la o el destinatari d'aquesta acció ha de donar la seva conformitat, de forma verbal o no verbal, a aquesta ajuda. Tot i la seva urgència (ajuda), cal la seva acceptació i és llavors quan cal tenir present al meu amic, Moment Oportú.
-És maco ajudar. Donar ajut. Prestar ajut. Hi ha molta gent que demana ajuda o almenys així ho percebeixo.
-Sí, tens raó, amic Joan. Si ho demanen, llavors endavant, tot sabent administrar bé i amb respecte personal l'ajuda.
-Què vols dir ?
-Quan hom demana ajuda, obre la porta personal i…. potser explica o potser hi ha silenci.
-Si hi ha silenci, com pots ajudar ?
-El silenci també informa i aporta. Una forma d'ajudar és ajudar sense preguntar inicialment ni demanar (esperar) agraïment al final.
-Em fas reflexionar…
-Hi han dos "virus" que enterboleixen la netedat de l'acció d'ajudar:

·Demanar ajuda és rebaixar-se, debilitat.
·Donar ajuda és prepotència.

i els seus derivats: No m'agrada l'ajuda quan no la demano.
Una ajuda és un calmant, no la solució.

-També s'escolten frases socials, tot valorant l'ajuda:

·Compten amb la nostra ajuda !!
·No ho podriem pas fer sense la vostra ajuda !!
·Ella-Ell fou la meva ajuda !!

-Certament. Tot són efectes de l'acció de ajudar i la seva col·lisió o no amb l'ego personal. M'agradaria tornar a recordar-te la col·laboració estimable del meu amic "Moment Oportú". Ajudar en clima d'Oportunitat és una garantia de bona acceptació i connexió.
-Vols dir que quan ajudem, cal ser oportú ?
-Sí. Rotundament sí.
-A vegades cal ajudar urgentment…. Potser inoportunament.
-Excepcionalment. Normalment cal ser oportuns.

Bona conversa sobre l'ajuda. Jo faig un canvi. Ajudar oportunament.


Comentaris

  • El do de l'oportunitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-12-2008 | Valoració: 10

    El missatge d'aquest relat em sembla molt ben puntualitzat, Joan.
    Quan veiem, parlem, tractem amb els altres, és bàsic mantenir una actitud oberta i de col·laboració, al menys potencialment.
    De vegades, ajudar a qui tenim davant i veiem que se'n dol per un petit mal, pot ser més oportú que intentar fer grans coses, veritat?
    Aquesta dualitat la he intentat reflectir en AI!; si llegeixes el relat, m'agradaria conèixer la teva opinió.

    Una abraçada que espero resulti oportuna,
    Unaquimera

  • molt real[Ofensiu]
    brins | 16-11-2008 | Valoració: 10

    Descrius el rebuig i l´acceptació de l´ajuda a través d´una mirada molt observadora.
    En llegir el relat ens adonem que tenim moltes experiències que ens demostren la veritat del
    teu punt de vista, però potser mai no se´ns
    havia ocorregut plantejar-nos-les.

  • T'envio l'e-mail[Ofensiu]

    auroralmar@gmail.com. Tots els teus comentaris seràn benvinguts i apreciats, xaval!

  • Xaval, sempre tens més raó que un sant.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-11-2008 | Valoració: 10

    Què ho deu de fer que tot el que dius té una gran dosi de sentit comú i de sapiència? D'acord, d'acord, em diràs que és perquè has viscut i la vida aporta experiència. En cas de que diguessis això, et contestaria "no n'estic tan segura". El haver viscut, el haver fet anys no aporta a ningú allò que no ha tingut mai. M'ha agradat el respecte amb el que ofereixes l'ajut a d'altri, si ell vol, sense forçar les situacions, sense que prevaleixi el nostre ego sobre la necessitat de l'altre. Ets un bon estudiós de la naturalesa humana. Molts petons i gràcies pels teus comentaris, sempre tan amables.

  • Ens ajudem![Ofensiu]
    M.Salles | 13-11-2008 | Valoració: 10

    M'agraden els teus follets que t'ajuden -oportunament- a construir relats.

    Gràcies!

  • JO T'AJUDO, TU MAJUDES...[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Ell T'ajuda, es un verb bonic de conjugar i si es fes senpre realitat el podriem posar a la primera pàgina del llibre de llengua. M'agrada molt com fas els relats, com parles amb tantes "coses" sense que hi surti cap persona i pots arribar a conjugar un bon escrit i amb molt sentit. Felicitats Joan.

  • Molt original![Ofensiu]
    annah | 12-11-2008 | Valoració: 10

    I molt cert!!
    Ajuda... sempre estem disposts a donar-ne, però ens costa demanar-ne.
    A més, sovint qui més ajuda necessita és qui menys la demana. Plora en silenci i dins d'aquest silenci crida que algú li doni un cop de mà!
    Hauriem de fer un curs per apdrende a escoltar els silencis d'ajuda de tanta gent que la necessita al món!

    Una abraçada!

    Anna

Valoració mitja: 10