m'ajudes a desxifrar-te...?

un altre increïble....és que tots ho son!!!!
m'expliques què t'ha passat, que has superat la perfecció que dibuixaven els teus versos anteriors?!?!!
a veure si m'inspires!!
muakss

Després de molt llegir-lo, atrapada per la seva especial sonoritat i pels sentiments que em trasmet el poema, m'atreveixo a comentar-lo.

Em dóna la sensació d'una mirada cap a l'interior, on hi viuen tantes coses que només endevinem.
Dels somnis que acaronen i pentinen els nostres sospirs, dels pensaments que formen part d'un gran misteri.
Com una part desconeguda que també intueixes molt dins teu, de la que en saps relativament poc i molt més del que et sembla, neix la necessitat de desxifrar suau i lentament tot allò que difuminat i enigmàtic té la clau i la màgia de cada instant escrit a les pàgines del llibre del què erem, som i volem ser...

Sempre m'acabo perdent pels camins eteris.
Em fas viatjar per milers de possibilitats i em costa molt de tornar a aterrar.

Abraçades des de vet a saber on!

Què romànicic, dolç delicat, sensible....!!!
Em sembla que em repateixo molt, no? en els teus comentaris?? Però és que em deixen sense més paraules!

"ni tant sols vas venir...
estaves dins meu, sempre,
com un llenguatge escrit"

Quina manera més bonica de dir que estàs enamorat! Que la persona que estimes està dins teu... dins el teu cor, en un racó, al entrar al fons, a mà dreta... ben guardat!

Fantàstic!

Anna