MAI SABRÀ EL MÓN

MAI SABRÀ EL MÓN

Mai sabrà el món
si en les paraules que et deia,
hi havia inserides espurnes d’amor
en cadascuna d’elles.

Mai sabrà el món
si en cada mirada que abans et feia,
fluien senyals sorgits del cor
interrompudes sols pel descans de les parpelles.

Mai sabrà el món
si cada cop que ens veiem
feiem reviure el més càlid foc
que sols refredaven involuntàris sentinelles.

Mai sabrà el món
si en cada bes que et feia
sorgia el neguit de fer-te vibrar el cos
per unir-nos els dos, sota el mantell de les estrelles.

I no ha de saber el món
que fou cert el que moltes vegades ens deien:
Viuríem l’amor, el dolor, i més tard l’enyor,
i que mai esdevendriem parella, com així fou.



Jaumedelleida