Mai més seré soldat

Un relat de: Ilunga

Mal ferit tornes a casa,
després de lluitar,
amb persones que no coneixes,
matant a desconeguts

Diguem per què ho fas,
que defenses,
et sents més home?
Quina culpa en tenen ells?

Rostres bruts,
tacats de sang.
Cossos mutilats,
vides estroncades.

Perquè segueixes?
Són els diners?
La teva bandera?
No hi tornis, si us plau...



Davant meu, la sang corre
com si d'un rierol es tractes
una altra explosió...
més vides estroncades.

De sobte, uns ulls.
Vint anys, no més.
En mig del mar de sang
un tret..., final.

Miro enrera,
cossos i més cossos.
Cap vida,
tot mort.

Torno a casa
ara sí per sempre més.
Tranquil·la, no pateixis,
ja la guerra no em diu res.

No més bales, no més trets.
No més crits, no més morts
No més sang, no més guerra,
Només PAU...

Comentaris

  • Amics relataires![Ofensiu]
    Ilargi betea | 07-10-2004

    Volia dir-vos que com els organitzadors de la nostra pàgina tenen molta feina amb tants relats i no trobaven el moment de fer el fòrum vaig decidir fer-ne un de provisional per anar passant. Els ha semblat bé i m'han demanat que ho digués a algún comentari seu o meu abans que ells destaquessin l'adreça del fòrum a la pàgina d'inici. Se m'ha acudit que la millor manera de fer-la arribar a molts usuaris era posar-vos un comentari als més llegits i a alguns altres relataires (si em deixo algú que hauria de ser-hi, ho sento! sóm tants que em segur que em fallarà la memòria!) tot i que vull que quedi ben clar que és una iniciativa per TOTS els usuaris del web (escriptors i lectors).

    http://boards.melodysoft.com/relats/

    Una abraçada i (ho sento, Manu, no puc evitar-ho! :P) molta màgia!

    PD: El fòrum és molt senzill, potser fins i tot cutre, però és el que hi ha..sóc un desastre en qüestions tecnològiques! de tota manera, crec que per fer la seva funció n'hi ha prou... XD

  • Ilargi betea | 04-10-2004 | Valoració: 9

    Molt bonic Ilunga, un poema que expressa molt bé els horrors de la guerra. Felicitats! m'ha arribat ben endins...
    No deixis d'ecriure,eh!

    Una abraçada i molta màgia des del cel!