mai més seré fada

Vaig viure al bosc
entre arbres i flors,
ballant, volant.

Vaig fugir per descobrir
que hi havia més enllà...
Tan sols ciutat!
Però he estat massa temps allà.
Massa humana,
massa estranya...

He volgut tornar al bosc,
i no m'han deixat entrar.
No em reconeix ningú...
Ni les roses, ni els conills.
Les meues ales s'han perdut
i ja no semble jo.

Se m'ha acabat la pols per volar
i els somriures de lluna.
Ja no tornaré a ser mai més fada,
perquè ja ningú m'ensenyarà a viure amb màgia.