mai et desitjaran tant com jo

Una gran felicitat m'envaeix,
és molt fàcil, tu.
Necessitava un amic i et vaig conèixer.
Em vas donar la teva estima, la teva alegria.
Em vas regalar el cel...
Ara ja no baixe dels núvols.
I els estels,
m'acompanyen quan somie posseir-te.
Done gràcies per haver-te conegut.
Fins i tot l'or t'enveja,
per brillar més el teu somriure que ell.
I el mar?
Les ones no són més que
el frustrat intent d'apropar-se a tu
i així, robar-te dolçament,
la intensitat de la teva mirada.
Però per molt que et desitgen,
Mai ho faran tant com jo.
Una flor trista. Ara plena de vida,
que es farà malbé sense el teu amor.