mai es massa tard, fins que ho és

A vegades penses, que posar-se triste per temes com l'amor, són tonteries, que rallar-se perquè un dia no el veus, perquè no contesta els teus missatges, perquè no et mira ni et somriu com abans.. penses que tot això són tonteries d'adolescent, i de fet, es el que et fa creure tothom. Els veritables problemes, són les enfermetats,
la mort, els problemes socials, el tercer món, i de fet, esclar que tot això són problemes majors, però.. que passaría si tot això és barregés?

Si aquell per qui has deixat caure llàgrimes, a qui has regalat el millor dels teus somriures, el que no et contestava els missatges perquè en aquell moment no estaba, i tú t'enfadàves, el que no et somreia un dia perquè no estava d'humor.. Que passaria si un dia se n'anés de la teva vida, sense tu haver-li pogut dir el que necessitàves un t'estimo de la seva boca!

Mai és massa tard per dir-li algo, fins que ho és, i saps que ja mai més podras rallar-te perquè no et mira, et somriu
o et contesta, perquè no pots fer res de res.