mai em vas estimar

Just a la boca del metro he sentit aquella olor que mai vaig saber definir, una olor que fins ara creia única i que em creava la dependència que no tenia pel tabac.
La teva olor.
Un munt de records man envaït el cap. Soc al mig, molesto a la gent que corre cap a un vagó que ja tanca portes. Igual que em vas tancar les teves portes just en el moment que més t'estimava.
La teva olor m'ha fet viatjar i veure les coses nítides. No em vas estimar, els teus ulls m'enganyaven igual que la teva pell, la teva boca em consolava però en realitat m'havia de ferir.
I aquella ferida avui ja no sagna , però avui he sentit entre els meus dits el relleu d'aquella cicatriu.
L'únic record que tinc és el dolor que vaig sentir quan et vas quedar amb el meu cor, que un bon dia et vaig regalar.
Malgrat tot, no em faria servei, sempre serà teu.