M'agrades...

M'agrades,
m'agrades quan et queixes del mal temps,
i quan no trobes, de cap de les maneres,
el rellotge.
M'agrades,
m'agrades quan ets incapaç,
de fer una sopa de lletres,
sencera.
M'agrades,
m'agrades quan plores amb les tele novel·les,
i quan t'espantes amb les històries de por,
i fas veure, discretament,
que m'abraces per protegir-me.
M'agrades,
m'agrades quan no saps que dir,
i te'n has d'ensortir amb una tonteria,
d'aquelles que...
no fan riure...
M'agrades,
m'agrades quan apagues els llums,
i crides:
- Calleu!! que vull dormir!!-
M'agrades,
m'agrades quan et dediques a fer-me rabiar,
i quan em dius que no tinc fusta d'amant,
m'encantes, doncs sempre et demostro,
que sí que en tinc.
M'agrades,
i ho saps,
independentment del que saps fer,
o no,
simplement m'agrades,
per qui ets,
tot i que no tinguis fusta,
de bon negociant.