M'agradaria

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
M’agradaria
obrir, de bat a bat, la finestra del meu cor
perquè volessin els sentiments retinguts,
i les paraules empresonades sota els plecs del passat,
i les llàgrimes glaçades per la fredor de la tristesa,

M’agradaria
tancar, per sempre més, la porta de la vida
perquè no hi entrés el vent de la cobdícia i de la por,
ni la remor de tants crits i plors que no s’apaguen,
ni les gotes d’una pluja ensangonada...

M’agradaria
trobar un tresor ple de tendresa i de rialles,
i un regal que em donés ales per volar,
i uns ulls transparents on pogués emmirallar-me,
i un trosset de món en pau on poder viure.


Comentaris

  • Pels bons dies![Ofensiu]
    JoMateix | 09-11-2013

    Efectivament, ja ho deien per aquí: Realment preciós.
    Enhorabona!

    Gràcies pels ànims.
    Realment, ara toca sortir al carrer, que avui, tot i que sigui tard, encara pot ser un gran dia ;)
    Fins aviat

  • Amor per la vida.[Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 28-04-2013

    Si, intentem donar-li vida al sentiment i al somni:
    ... "un trosset de món en pau on poder viure", t'agradaria, ens agradaria, hauria de ser possible i la poesia ho fa possible al nostre interior donant-nos pau, fins que aquestes paraules facin obrir el cor de les persones,el seu esperit per conèixer l'amor i la bellesa, l'amor per la vida, i poder transformar aquest món.

  • Preciós ![Ofensiu]
    cora cadaqués | 23-04-2013

    Molt bonic !!!

  • és la vida Mª Lluïsa...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-04-2013 | Valoració: 10

    passem de la desesperació a l'esperança, de la fosca a la llum, de les cadenes a la llibertat

    salutacions!

    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: