M'agradaria poder dir

M'has emocionat, mas fet pensar en les persones que de veritat m'estimo, en tot allo que una persona sent que estima i és estimat.
Molt maco...una mica trist...pero molt maco


(M.J....S.J.)

Estimar una persona amb tot el cor encara que estigui a prop i de la mateixa manera tan distant, lluny. Mai et deixes cap paraula, o quasi ninguna que es refereix als sentiments pels que passem en aquestes ocasions, pero lo millor esque tambe saps com llaçar-le's pq tinguin sentit a un poema, un poema amb tant sentiment que els lectors ens emocionem quan el llegim. Segueix endavant Sankey no t'aturis mai. Petons i una abraçada.

M'has fet estimar-la aquesta persona en llegir el poema...
És ple de contradiccions com l'amor ens agradaria però no volem deixar de sentir aquest sentiment tan dolç i tendre...sense amor el món estaria perdut, és la força que ens ajuda a tirar endavant quan tot està perdut..
Aquest amor que sents és tan pur, tan bonic però el fet de que no et vols deslliurar d'ell...algun dia tornaràs a estimar a una altre noia tan o més que ella, tot i que et sembli impossible...
No pots quedar-te anclat al passat en un amor extingit on només la teva memòria i els records fan mantindre'l viu!
Ànims!

sempre hi ha qui sap posar paraules als sentiments que tantes vegades ens trenquen el cor.
gràcies per haver-ho fet avui sanke85

que no es correspost, que encara encén flames en el teu cor. Quan dius que el dia que puguis deixar de pensar en aquest amor, serà el pitjor dia de la teva vida, em fa sospirar i pensar una mica.
Que difícil és tot això de l'amor, que et deixa al descobert i no et pots aixoplugar per no mullar-te.
És un poema clar i dur, molt contundent...
Apa, a escriure que això ho cura gairebé tot, bé almenys una mica...
Una abraçada!

Segur que estimes molt, quand dius que vuldries no estimar pero no pots deixa de fer-ho.

Bones!
T'he de dir que amb aquest poema m'he sentit identificada. Sovint no sabem com definir els nostres sentiments, allò que ens passa pel cap, pel cor i de cop i volta sense saber com se'ns fa un nus a l'estomac.
Has sapigut descriure molt encertadament totes aquestes abstractes sensacions;fins al punt de confondre amistat, amor, senitment, apreci?!?!Qui sap com definir-ho!
Felicitats!! I endevant, i no deixis maaai d'estimar!

Hola!
Quan la gent penja poemes o altres, no sé si és real o no, normalment si pq malauradament hom és més productiu quan està tocat.
Amb tot, com sé molt bé de què parles et diré que si fos veritat, pensa, encara que tothom t'ho hagi dit, encara que ho hagis sentit en mil llocs diferents, q arriba un dia q podràs dir tot això q ara et sembla impossible. Els amors i el q has sentit no s'oblida mai! però s'aprèn a estimar diferent i a somriure quan ho recordes.
Això si, un consell! escriu per treure-ho q no et quedi dins, llavors és com el ferro, acaba podrint-se amb tanta llàgrima i fa mal.
Cristina