M'agrada (XI)

Un relat de: Sara Serra
M’agrada ensumar les flors del cirerer, quan s’obren totes a l’hora i un pom toca a l’altre i no es veuen ni els troncs de les branques. Milers de pètals emblanquinant el blau cel. Acostar-hi la cara a poc a poc, fins que les sedoses corol•les m’acaricien les galtes delicadament. Tancar els ulls, amb el sol picant vermell a les parpelles. El zumzeig de vespes, abelles i borinots espessint l’aire del març. La remor gairebé imperceptible de les flors empolsinant-me la pell de pol•len. Empassar saliva. Oblidar-me del món, de tots els móns. Aspirar la tènue aroma d’anís i citrons, matafaluga i ravenissa. Enlairar-me per una espiral de fragància.

Comentaris

  • Món de sensacions.[Ofensiu]
    Nil | 28-10-2018 | Valoració: 10

    Que fóra un món sense flors? Trobarien els nostres ulls qualque altre substitut on bressolar llurs ninetes? El teu poema "M'agrada" !. Perquè llegint-lo m'ha fet, per uns breus segons, oblidar-me de mi mateix i de tot allò que m'envolta. M'ha fet particip del teu món de sensacions: vista, oïda, gust i tacte!. Què hi puc demanar més?

  • Flors[Ofensiu]
    llegiresviure | 28-10-2018

    Ha estat com si jo mateixa ensumés les flors d'aquest cirerer.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sara Serra

Sara Serra

12 Relats

23 Comentaris

2416 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
De tant llegir-vos, m’han vingut ganes d’escriure. Coses senzilles, petites, que m’agraden…
Sóc filla, germana, mare. Treballo, llegeixo, escric, pinto, estimo. Ploro i ric. No em canso de viure.
sarahserra@outlook.es