M'agrada fer-ho a soles

M'AGRADA FER-HO A SOLES

Feia poca estona que estava sol a la meva habitació, amb la porta ben tancada per evitar qualsevol intromissió no volguda i inesperada dels meus progenitors i poder així, restar ben traquil pel que a continuació desitjava fer amb tota l'ànsia i frissença d'aquest món. La teva foto espectacular i atrevida, lluïa com sempre damunt la taula, i els meus ulls dirigits fixament al contingut d'aquell marc d'argent .Tot just asseure'm, vaig notar-me com l'instrument em demanava a crits ser tret vers l'exterior del seu actual habitacle tèxtil. En sentir-me la pressió que m'ocasionava degut a la seva posició, encara me'n va fer agafar més ganes d'iniciar l'acció. Amb la delicadesa habitual que requereix aquest acte, vaig anar-me introduint poc a poc la mà a través de l'obertura dels meus pantalons, perquè aquella massa cilindrica es veiés alliberada del tot. Vaig fer els moviments manuals adients per a desenfundar-la, vaig agafar a correcuita el primer paper net on aniria a parar el seu humit i inequívoc missatge i quan ja no podia més, després de comprovar la generosa capacitat que intuitivament denotava aquella càrrega ansiosa de sortir del seu recipient,, vaig gaudir obligant-la a extraure del seu interior la quantitat de líquid suficient com per notar el plaer de plasmar des de la seva punta el millor dels plaers literaris: "T'estimo"

Mai havia pensat que la ploma estilogràfica daurada Montblanc que em vas regalar, em donaria tanta satisfacció de transmetre't, per escrit, els meus sentiments.