Cercador
Magnòlies
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Empedrats els moments com llambordes d'essència,
Es manté la vida equidistant entre nosaltres,
Llençant missatges d'igualitària justícia,
Però sembrant-nos la distància de negacions caducifòlies.
I ens perdem les veus al jardí de les magnòlies,
La sang arrelada a les terres ermes d'un comiat de fel,
Calcigant-nos els somriures amb paraules vàcues
I oblidant-nos les mirades ofegades d'estultícia.
Amb l'agror d'un pou d'esbiaixada presència,
Corrompem els cels que ens donaven el poc aire
Que volíem respirar en concupiscència,
I ens assequem les arrels per impedir-nos créixer
al mort jardí on un cop creixien les magnòlies.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 29-01-2008 | Valoració: 10
poema aspre i dur, com de mort anunciada, gairebé volguda, per eixugar les petjades de la culpa que sempre ens assenyalen.
Diluir-nos, desaparèixer, desarrelar-nos, aclucar els ulls i saltar a l'abisme.
El trobo meravellós, lúcid i profund!
gyps -
No sé comentar poemes[Ofensiu]Alícia Gataxica | 21-01-2008
però m'has arribat al cor amb el avís d'autobombo, i bé, m'han agradat les magnòlies, i sobre tot les paraules que acompanyen les magnòlies : caducifolia, esbiaxada, i altres de mena similar. Si ja trobo prou difícil fer un poema, a sobre posar aquestes palabros és la òstia. Bé, un comentari més. No molt bo, però compta... eh!
-
Un poema[Ofensiu]Vesna | 21-01-2008 | Valoració: 10
Un poema realment bell. M'ha semblat molt especial.Segueix així.
-
Preciós i màgic[Ofensiu]Lady_shalott | 14-01-2008
Les magnòlies són unes flors ben especials, trobo, el teu escrit destil·la una estranya essència, olorosa com ben poques flors, molt particular. M'agrada el teu estil.
Petons,
Lady Shalott -
Construir la poesia[Ofensiu]deòmises | 14-01-2008 | Valoració: 10
com si fos fàcil encadenar les paraules. Una meravella de poema, Sergi. Una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
771504 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44