Magnetismes

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Tot sol,
en un racó,
em floreixo.

Necessito flors de sang,
vermelles i negres,
que m'omplin el cap.

Em nodreixo d'aliments crus,
passo la vida festejant
cançons absurdes.

Qui tingui la delicadesa d'apropar-se'm...
no sé si ho resistiré.

La sort va per diferents camins,
i tots es creuen;
no vol dir que et toqui a tu,
no vol dir que em toqui a mi.

Que difícil és ser tan humil!

Canto a la nit
amb un compàs incomprensible.
El sol em mata,
i suu impregnat de magnetismes anàrquics,
sense follar,
sense riure,
sense veure caure l'alba sobre mi.


Comentaris

  • a refregar els teus versos...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 02-11-2007 | Valoració: 10

    he vist el comentari i tenia que veure qui amb poques paraules pareixia que em coneixia i em descordava la roba...
    El títol, lluent, m'ha xiclat a la miradat i a poc a poc he estat jo la que he intentat desnua vers a vers el teu poema.

    un plaer!
    un petonet

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1767 Comentaris

438790 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi