Magnetismes

Tot sol,
en un racó,
em floreixo.

Necessito flors de sang,
vermelles i negres,
que m'omplin el cap.

Em nodreixo d'aliments crus,
passo la vida festejant
cançons absurdes.

Qui tingui la delicadesa d'apropar-se'm...
no sé si ho resistiré.

La sort va per diferents camins,
i tots es creuen;
no vol dir que et toqui a tu,
no vol dir que em toqui a mi.

Que difícil és ser tan humil!

Canto a la nit
amb un compàs incomprensible.
El sol em mata,
i suu impregnat de magnetismes anàrquics,
sense follar,
sense riure,
sense veure caure l'alba sobre mi.