Cercador
Màgiques il·lusions...
Un relat de: Senshi- Compartir:
Com podíem imaginar,
Quan ens vam veure aquell dia...
Tot el que havia de passar,
Que ens canviaria la vida...
No entenc ben be perquè,
Em vaig perdre a la teva mirada...
Peró sentint tan aprop el teu alè,
Notava que el desig em cremava...
Tenint el teu cos tan aprop,
I veient el teu meravellós somriure...
No m'estranya que fos el foc,
Que els teus sentits volien deixar lliure...
Quan vaig acaronar-te la cara,
I vaig notar la teva pell...
Quan els llavis es fregaven,
Jo, volava com un ocell...
Em sentia com transportat,
No se... a un altre dimensió...
El meu cor estava marejat,
Com borratxo d'il.lusió...
Finalment, quan ens vam fondre,
En un sol cos tots dos...
No hi havia ja cap ombra,
Nomes, érem, tu i jo...
Amb la mirada ennuvolada,
I plens de goig els meus sentits...
Sentia que el cor se'm parava,
Estan tan profundament units...
Van ser tan meravellosos moment,
Els que vam passar plegats...
Que no se si realment,
Tot això ho he somniat...
De tota manera, es igual,
Tancant els ulls torno a somniar...
Que nomes traspassant el portal,
Puc tornar-te a retrobar...
Comentaris
-
Il.lusió màgica![Ofensiu]Unaquimera | 03-12-2006
Efectivament, tal com anuncia el títol que m'ha cridat l'atenció, el teu poema conté a vessar grans dosis d'il·lusió, grapats de màgia, espurnes d'amor, clam de desig, colors de somni, llamps de sensacions, reflexes de sentiments, gotes d'emocions, ...
Retenc l'evocació d'un d'aquells moments que tots em sentit alguna vegada en la vida, quan el temps s'atura i tot el voltant s'esborra, evocat senzillament de manera ben efectiva: "No entenc ben be perquè, em vaig perdre en la teva mirada... " Bon lloc per a deixar-se anar!
T'envio, doncs, una abraçada i una mirada alegre damunt un somriure,
Unaquimera