MÀGIA PATERNAL I VOLUNTARIAT A L'NC.

.
Vàrem educar les nostres filles en uns valors. Un d’aquests
valors fou l’amor al país i la lluita per a que un dia esdevingui sobirà. Avui les nostres filles ja són joves i nosaltres veiem amb una satisfacció enorme que aquesta llavors ha germinat.

La meva filla gran m’apunta de voluntari a l’ANC, tot i que a mi aquestes coses del voluntariat em fan una mandra enorme. I em recorda aquella frase de Kennedy que no hem de pensar en el que el país pot fer per nosaltres, sinó en el que nosaltres podem fer pel nostre país. I em diu que si només tornem al país allò que ens dóna, el país mai no avançarà. I jo li dic que d’acord, però que aquest país no para de demanar coses i, coi, com a mínim dec tenir el dret a rondinar.

La cosa d’avui ha estat flipant. Ella i jo hem hagut d’anar a no sé quantes cases a fer enquestes sobre com vol la gent el país l’endemà de la independència. Veure-la a ella, amb els seus 19 anys insultants i esclatants, parlar amb tota la seva ingenuïtat, tota la seva convicció i tota la seva força a la gent ha estat una festa enorme, un regal del cel. Uns moments tant especials que sé que no sóc capaços de descriure’ls.
Pel que fa a la gent, la primera cosa que vull constatar és la gran educació de l’immensa majoria. Només una persona ha estat mal educada amb nosaltres i ens ha tancat la porta als nassos i escridassat. No era castellanoparlant. Però el procés l’irrita. Hi ha un parell de senyors que ens han donat les gràcies i ens han dit que el procés no els interessa amb tanta educació que simplement ha estat una lliçó.

Molts no ens han obert la porta o perquè no hi eren o perquè no ho veien clar (què ens vindran a vendre aquests? I si resulta que son malfactors?), però també molts s’han portat amb nosaltres amb una tendresa i una delicadesa emocionant. Han volgut contestar tot i que estaven a mig fer el sopar, han volgut contestar tot i que tenien dues criatures a qui cuidar, han volgut contestar tot i no poder votar per estar empadronades a Mallorca, han volgut contestar perquè m’ha semblat que tenien unes ganes immenses de ser preguntats. En aquest sentit una àvia ha estat una immensa lliçó de vitalisme i d’interès pel que passa: ho volia saber tot, volia participar en tot. I per això ens han deixat entrar en la intimitat de la seva casa amb un somrís d’orella a orella. I ens han donat les gràcies per la feina que fem.

En acabar la barreja d’emocions era molt potent. I veia d’una manera molt clara el perquè ens en sortirem: per l’empenta d’una colla cada vegada més important de gent que està disposada a sacrificar-se a canvi de res pel seu país i, sobre tot, perquè ho vol la gent. Això és imparable.