Màgia fonedissa

ofereixes els raïms de l'armistici i seran acceptats per tot cor humà que et miri al fons dels ulls---

Gràcies, d.

Molt revelador i colpidor. Conec el disc "Enchanment" des dels catorze anys!

Feliç de retrobar-te,


sergi

...per a un poema rodó.

Llàstima que aquest pobre pistoler no en sàpiga més de comentar poesia.

Per cert, moltes gràcies pel teu amable comentari al meu relat.

No sé si ho saps... però no és el primer que em llegeixes i em comentes...

Veig que tots els comentaristes coincidim a assenyalar els últims versos com el bessó del poema. Aquest desig d'armistici sembla justificar l'exposició inicial. Ara bé, si entenem la transmutació com la transformació d'una cosa en una altra de distinta, no m'acaba de quedar clar en què consisteix exactamment la transformació que es proposa. Crec entendre que consistiria en mudar un "esclat d'incendi" en una "pluja de cels", que, al capdavall, seria la que avalaria el desig d'armistici.
Bé, crec que m'he embullat una mica, la qual cosa no és una mancança de l'autor sinó una limitació d'aquest modest lector. Lector que, amb tot, ha fruït, una vegada més, d'uns versos de gran bellesa.

quin final més bell per al poema de la gypsy. Un final que no deixa dubtes en cap paraula anterior, que sembla que siguin gotes de sang pròpies, batecs d'un cor conegut en excés. Com sempre, magnífica lírica per a una melodia tendra.


Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

Ai, el desig que porta a les paus! Ai, la sàvia natura que fa que carn i cervell treballen junts!
Ai, re-ai!! (teniu el refranyer a toc de dits).
Salut i rebolica, xicona!

desig
armistici

hi ha canvi en tu i en la teva obra
me n'alegro
l'aniré seguint si puc

me'n vaig cap a mi
escric al llapis
sense cap més pressió
que la que jo hi vull donar

separo els poemes
per pàgines
i no per fitxers
com havia feit

em sent molt alliberat
i molt bé



moltes gràcies
molta sort
i que la poesia et porti a tu