Màgia a Girona

Un relat de: vespertina

Dissabte, 30 d'octubre del 2004

Cançons, somriures i records dins un cotxe que es durà cap a Girona... màgica ciutat, un lloc on perdre't i no tornar-te a trobar; entre els seus carrers, els seus ponts i el seu encant pots somiar, i viatjar... i estant a tants pocs quilòmetres de casa. I és veritat, que per dibuixar un somriure al teu rostre no calen miracles ni meravelles universals; tan sols una mirada il·lusionada al teu costat, unes paraules per guardar dins aquella caixeta imaginària, i rialles per seguir caminant.
La pluja, nova companyia, que apareix com si res enmig de la multitud. Ningú, absolutament ningú, pot evitar la seva presència.
Infinitat de gotes cauen sobre milions i milions de vides, de cares, de sentiments que flueixen entre la gent, que acaricien els carrers, anant vivint.
Una nit, molts rostres. Complicitat, somriures. Passes inimaginables.
Ca la Maria, amiga d'en Ramon. Cares desconegudes. Parets desconegudes. Pluja incessant. Una estona per recordar i un dia passat per aigua... aigua fortificant.
Casa de l'Alba, amiga de la Mar. un aixopluc on somiar i edscansar unes quantes hores.
L'esquivamosques, l'homenet amb la mosca al nas, perfectament dibuixat en un punt de llibre, ens assegura un record palpable d'aquesta magnífica ciutat.

Diumenge, 31 d'octubre de 2004

Un cafè. Energia. Sol. Com m'agrada aquest solet!
Però sembla que tan li fa... se'n va una altra vegada...
La pluja guanya el combat. Torna la mulladera, els paraigües...
Nem de bar en bar: "Terra", "Les arts", "el Sitrell", "Núria","Scalibux".
Melodies que em fan sentir jo. Un camí, acompanyat d'una cançó, una cançó per cada fotografia.
Olors, artesania que fa depertar els meus sentits, o avivar-los més.
En fi, crear la temptació, fer-te imaginar.
Poder dir allò que penses, rebre una resposta. Sentir que importes a algú. Sentir que es preocupen per tu. SENTIR.
No sentir-te sola, perduda; veure't en un món ple.(benvinguda,claror!) veure que dins teu només hi falta el que tu vols, no el que algú creu que et falta.
202 esglaons. 1000 sensacions. Petites figures caminen a baix, a la ciutat. Un toc intens de campanes envaeix un dels nostres sentits.
Fred, paraules que ajuden a netejar la ment de temes cansats. passes, moltes passes fetes i moltes per fer. Una tarda, una nit per endavant.

Girona, màgica Girona...!

Comentaris

  • Quins records!![Ofensiu]
    Pluja | 18-10-2005

    Les dates em transporten als records que tinc de les Barraques de l'any passat; on la pluja va ser una gran protagonista!

    Sí, també sóc de Girona... i m'encanta. Necessito perdre-m'hi per sentir la tranquilitat que em transmet el barri vell... enmig de les pedres i sí! De les escales... com que n'hi han poques...

    Un petonet!

  • una màgia que també vaig sentir...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-10-2005

    Jo sóc de LLeida i vaig estar fa un parell de mesos a la ciutat de Girona on m'havien seleccionat un poema per donar a conéixer a autors novells, compartint un llibret amb altres de renom. Va estar a la X edició del "Ara poesia" i encara puc sentir la màgia que em va transmetre passejar pels carrers del barri vell, sopar a la llum d'unes espelmes i gaudir de tan bona companyia.
    Vaig tenir l'oportunitat de conéixer en persona a tres relataires: La Maragda, el Patxuko i el Xavier Valeri, una experiència enriquidora i entranyable.

    Aquest degotall de pluja que ens acompanya al llarg del teu relat es barreja amb totes les sensacions d'alegria i vitalitat que s'escampen pels carrers, fins tocar com un núvol la preciosa catedral.
    Em captiva el record de tantes imatges que encara sento molt properes. Realment és una ciutat encisadora que encomana una màgia molt especial.

    Em fa molta il·lusió que et vagis sentint part d'aquesta gran família de relataires.
    Petons i fins aviat!

  • Girona... barri vell i bell ^O^[Ofensiu]
    ^[KuKa]^ | 17-10-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat, fallen les faltes però és iguaL!!! Girona és meravellosa... cada cap de setmana que puc (que és tot sovint) em perdo pel barri vell (la muralla sempre... és impressionant...).
    Realment mi sento tant bé... se't tranquilitza l'esperit i és un gran lloc per meditar o estar sola (acompanyada o no ;p)

    Un petó noia! Realment... impressionant ^^

  • Girona...[Ofensiu]
    NoKia | 17-10-2005

    Si..! M'ha interessat el nom del relat (normal, soc de girona xD) i mi e passat a vere q! Xiii, magica gironaaa!! ainss... el barri vell, mencanta perdremi! es xfecteeee! (i d pass, passan x la toscana... xDD <-- paranoia ^^") xD i axos.. i dsprs, el barri nouu! mencanta star x lla, i liarlaa! ueueue! jajaja... si, com mes i visk mes marada!! s clar q ia laburreixo na mica... po wnu!!
    gracies x tan bnika descripcio dla mwa ciutat! et continuare llegint!! mls petonss vespertina!!

    NoKia

  • ho sento...!![Ofensiu]
    vespertina | 17-10-2005

    Hola!!! envio aquest missatge per demanar perdó... :( un relat que parli de Girona no es mereix tantes faltes!!! ho sento, pensava que l'havia revisat però no. Espero que no us faci gaire mal a la vista ;) i els pròxims els revisaré tots!
    fins aviaat !!

  • Ai la meva Girona!!![Ofensiu]
    pseudo | 17-10-2005 | Valoració: 9

    He entrat al forum, i he vist el teu missatge... així que he entrat a fer un cop d'ull als teus relats, i he trobat aquest...

    Tota una temptació per a un gironí empedernit com jo... Durant una temporada creia que Girona no tenia tot el que buscava... però estava equivocat i molt!!!

    Sobre el relat, dir-te que hi ha molts punts on és inevitable somriure i sentir-se proper a la narració compartint els sentiments que desprèn.

    Salut!