Madurar

Un relat de: DJG
Estic ofesa per ser conscient de la gran velocitat a la que passen les coses. Sí, d'un moment a un altre pots trobar-te en un lloc, d'una manera o siguent algú que mai t'haguéssis imaginat. D'un moment a un altre et pots sentir ple, buit o senzillament cap de les dues coses. El temps passa ràpid i no perdona a ningú. De la mateixa manera que l'infància sempre s'escola per a aquell petit foradet del temps que s'endú amb ell totes les coses bones que t'han passat. Quan mires una foto, una antiga sèrie de dibuixos animats, una melodia que et sona o tan sols quan penses en un record feliç t'entra ràbia. Com ha pogut passar tant de temps? Com ha pogut passar tan ràpid? Obres els ulls i t'adones que ja ets un adolescent, que ja no t'explicaràn contes mai més, que no t'arroparàn al llit abans d'anar a dormir o que no tindràs marge d'error a les classes, als exàmens...Quan ja deixes de ser un mimat a casa teva, quan notes que tot el que fas pot tenir conseqüències, que si trenques un gerro, ja no t'amanyagaràn el cap i et diràn que no passa res, sinó que te'l faràn pagar, o quan sols mires a els ulls dels teus pares, dels teus àvis, de qui sigui i ja no veus aquella llum que desprenien quan eres petit...que ja no es preocupen tant per tu perquè ja ets gran, has crescut i has de començar a fer, a iniciar la teva vida sol...Quan t'adones que aquell noi vei teu del que un dia et vas enamorar o d'aquell parent teu que trobaves tant guapo ara el veus com a algú familiar i t'avergonyeixes de tot allò que vas sentir...Quan veus tot això et sents sol, malament, tothom t'està empenyent cap a la maduresa i tu no saps per on anar, per on començar, o què fer. Sempre més miraràs aquell aro, aquella canasta i pensaràs: "Carai, m'agradaria tornar a fer un bàsquet" però, malauradament creixes i tot passa, tot passa tant de pressa que deixes de penar en fer canastas i comences a pensar en crear el teu camí, el teu futur, el teu propi destí.



Dolors Jou Gironès

Comentaris