M'adormo, em desperta

Estava sentada al sofà verd, al gran, ben estirada, amb el coixí tot ben doblegat per sentir-me còmoda, tapada amb una manta de llana que una amiga em va regalar per el meu aniversari, feta amb la mateixa il·lusió que tenia quan me la va deixar en aquella cadira, amagada, dissimulant com nen que ha fet una trapella, per a que me la trobes tot just sentar.me a dinar .
Poder el color de la manta, dos marrons perfectament conjugats, colors càlids i de tardor, van fer que emprengués el vol al mon dels somnis. Algo em deia que m'estava dormint poc a poc, una senyal típica de quan em disposo a gaudir del meu temps lliure.
Una de les últimes coses que recordo en aquell impas va ser, com podia canviar el moble de la televisió per una llar de foc, aconseguint així el caliu perfecte per no despertar-me en una bona estona, tot i que en aquell moment se'm feia massa costa amunt pensar en possibles obres, ja que cada petita obra representava, segons un acord verbal mai signat, un dinar.
Ben bé no se on vaig aparèixer, però no tenia por, algo inèdit en mi. Vaig mirar cap avall i resulta que anava amb bicicleta, però lliscava, com si portes un motoret. Com qui no s'ho creu vaig aixecar ràpidament el cap, perquè sota la bicicleta no hi havia res, ni la meva ombra, però tampoc flotava, em sentia segura. Total que vaig pensar que el millor era, que em deixes porta i a veure on treia el nas aquesta vegada.
Aquesta vegada?? I perquè he pensat això?? On he anat altres cops?? Al final resultarà que dormo massa.
Continuo el meu periple envers el desconegut, tot notant que de vegades pujo i de vegades baixo, altres m'estic completament quieta i la meva bicicleta fa com unes senyals de llum, com a boles de foc que surten del davant, però evidentment no m'atreveixo a baixar de la bici per mira lo que surt, no fos cas que els peus no trobessin on aguantar-se, així que continuo endavant, però no gaire estona perquè tot seguit i amb els ulls penjant-me com a imatge de còmic, veig garratibada com un ésser llefiscós, babos, brut i d'una gran envergadura se m'atansa tot tremolant el terra, tanco el ulls innocent de mi amb l'esperança que no hi sigui quan els torni a obrir, però sí, està just davant meu, mirant-me amb exigència, tirant el seu alè per provocar alguna reacció meva, i a més, per si no n'hagues prou, ara sento un riure de fons, força engrescador per cert.
Analitzo la situació i resulta que estic en algun lloc, penjada com d'un fil, amb un bitxo espantós davant meu i algú que se'n riu de mi !!
Aquell bitxo fa sorolls que li surten de la gola, elevant una mica més el volum cada cop, no entenc re, que vol de mi ? Ai que s'atansa !!! ai que aixeca les potes de davant!!! … ai que m'aixafa!!!… aixeco els braços per protegir-me …. I… pego un bot al sofà !!!!
Mig desperta del somni veig el meu gos entremaliat , movent la cua, amb les seves potes damunt meu i me'n adono que a estat ell qui m'ha despertat o qui m'ha endut a aquest somni, està feliç perquè ho ha aconseguit , m'ha despertat just a la seva hora de sortir al carrer. Me'l miro, em mira, l'acaricio, es deixa, el recrimino per despertar-me, m'escolta, l'hi explico que soc una dormilega, m'entén, si es que només li falta parlar al pobre !! Re, aparto la manta , m'aixeco esquivant els seus bots i tombs damunt meu, manifestant així la seva alegria, tanco la tele, que deu ser la que es reia de mi i marxem al carrer, que ara li toca a ell gaudir del seu moment!!