Macedònies sota un cel malva

Un relat de: Naninant
Una llàstima que entre la precarietat al final trobis crits de persones amb el cor tan allunyat que necessiten alçar la veu per fer-se escoltar, també de tant en tant alguna batussa al carrer per malentesos, o cada vegada més, sense llar amb aquelles cares amargues ja fatigades de percebre un destí excloent. Potser perquè de la pobresa, la marginació, la inestabilitat i els salaris baixos, les emocions que resulten de la impossibilitat d'assolir una vida digne al final van acumulant-se en uns pensaments discordants, encongits de patir sense culpa les desigualtats de l'entorn més immediat. No és fàcil d'acceptar que uns puguin gaudir de les comoditats banals que ofereix, sota costos monetaris inexpugnables, la societat en la qual vivim, mentre tot el que poden fer és observar l'aparent satisfacció dels altres. I arriba un dia en què esclaten per qualsevol nimietat discutint-se fervorosament amb el seu germà, trencant contra la paret el primer que poden agafar, quan lamenten que ja no aguanten més. És que és complicat tenir raonaments sensats quan no tens les eines necessàries per entendre el teu voltant, i més complex no caure en alguna obsessió inútil que l'únic de què és capaç és de produir-te un estancament dins d'una dicotomia mental repetitiva, reclòs en els propis maldecaps, fins a fer eclosió trencant-te en mil bocins. Ja s'han ocupat de discriminar als qui no poden formar part de la roda consumista proporcionant-los una sèrie d'esperances buides i anòmales impossibles d'aconseguir, en un món que tendeix a explicar-se sobre les excepcions i no tenint en compte la regla general. Es premia, com si fos l'única via d'apaivagar l'ambició que aprens del que veus en la teva perifèria, amb una mena de reputació, la irregularitat de convertir-te en una persona despòtica, i s'obvia l'esforç envà de l'amabilitat, el respecte, o de la paciència, i s'obvia així com si no existís, sense ni tenir-ho en compte, com si fos inútil, igual que no han tingut les eines necessàries ni les condicions adients, no han sigut prou competents, ni dominants. La veritat que tampoc cal arribar a la final de Gran Hermano i ser una estrella plastificada dels platons de televisió, com pretendre que el teu nom aparegui en els annals de l'Enciclopèdia Catalana per alguna diatriba egoista al final es pot convertir en una obstinació xacrosa, a part que no hi poden haver prou volums al diccionari per encabir-hi l'egocentrisme de tots. I a causa de la normalització de la crisi sembla que cada vegada més la bossa social que compren als ciutadans amb escassos recursos econòmics es veurà incrementada notablement, amb això el sentiment de desgrat, de cansament, de desengany, que li pot seguir la frustració i la vehemència. Pepe Mújica, expresident de l'Uruguai, en una entrevista diu que actualment pensa que és millor viure amb poc, lleuger d'equipatge, en definitiva, de preocupacions. Però enguany és risible viure satisfet de petons i abraçades, només de bona companyia, fent macedònies sota un cel malva.

Comentaris

  • En temps de massa malvats, cel malva[Ofensiu]
    Mena Guiga | 21-01-2018

    Hi ha en l'aire i no pas enlaire les vibracions de mala llet. Hi són. Els monstres es desperten i s'engega a pastar fang tot el que no hi quadri. Així està ese país que diu que som seus. Bé, però jo feia el comentari perquè aquest és el teu relat nombre...


    ...155!

    Per tal que facis via a canviar de número. Només li faria gràcia a la Bruixa de la Sort, tan pèrfida ella!

    (aquest cop només dic que hi ha comes que...hi ha la normativa de les comes. No pas totes, no pas tontes. Hi ha bandolerisme de comes i usurpació de punts i d'apunts...Serà això).

    Que el món sigui més just no ha de ser ni utopia ni fal·làcia. Només salvar un cargol de ser aixafat ja s'avança, a pas de cargol, però s'avança.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: