Macedònia de nanorelats

Un relat de: Jam Malson
Bondat

Incapaç com era de fer mal als altres, el dia que sentí aquell imponderable impuls assassí l'opció indefugible fou el suïcidi.


Coneixences

Feia més de vint anys que vivia en aquell pis i encara no coneixia els veïns. Tanmateix, cada nit mirava el cel i somiava en conèixer un alienígena.


Bocinets d'amor

L'amor els va arribar a primera vista i tan d'improvís que la intensitat de l'esclat els va esmicolar el cor en mil bocinets.


Crim i sentència

El van condemnar a presó permanent revisable. I tothom pensava que res d'això no li hagués passat si no s'hagués dedicat a matar el temps.


Distopia

Des del moment que el Govern estatal va saber que la ciutadania les utilitzava com a resposta a la violència policial, les males mirades van ser tipificades com a delicte de terrorisme.


Plaer

Quan ja creia ser un home impotent, en sentir de manera sobtada com la cigala se li estirava i enduria no va trobar res més plaent per fer que posar-se a plorar com una Magdalena.

Comentaris

  • Bon humor[Ofensiu]
    rober | 10-11-2019 | Valoració: 10

    L'humor inteligent s'agraeix fa riure i pensar al mateix temps,gràcies.

  • Barreja d'acudits.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-11-2019 | Valoració: 10

    Molt interessants i molt divertits. M'ha fet somriure a boca oberta.
    Són nanorelats, que són per a pensar en el seu doble sentit.
    Els que més m'han agradat són...
    Coneixences, bocinets d'amor, i plaer.

    Salut.
    Perla de vellut

  • Dues cares[Ofensiu]
    Canela fina | 05-11-2019 | Valoració: 9

    Molt enginyós, a voltes m'has fet somriure, a voltes me l'has esborrat. Toques temes punyents que fan reflexionar. D'això es tracta, generar emocions a través de les paraules, no?
    Gràcies. Abraçada :)

  • Enginy i concisió[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-11-2019

    Molt bonics aquests relats curts.
    Em sento plenament identificat amb el protagonista de l'últim.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

233 Relats

249 Comentaris

133817 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.