Macabre

Estava a la cuina acabant de rentar els plats del dinar. Avui li havia fet sopa de fideus i entrecot. Amb aquest menú no acostumava a fallar, se'l menjava a gust i una vegada calmada la gana, la fera se n'anava a fer la becaina. I ella respirava tranquil.la durant uns instants més. Aquell dia no va ser així. Probablement ja venia malhumorat de la feina i només entrar a casa va començar a escridassar-la i a renegar. Es va apropar a ella ple d'excuses i li va pegar una bufa amb la mà girada, no gaire fort. -Avui he tingut sort- va pensar ella. Van dinar en silenci i després cadascú va seguir amb la seva rutina.
A dos quarts de quatre ell va fer un adéu sec a la vegada que sonava l'espetec de la porta al tancar-se. Uns segons després es va sentir la forta frenada d'un cotxe seguit d'un cop. La gent del carrer va començar a cridar. Ella va girar el cap per veure que passava a través de la finestra de la cuina. Allà, al mig de la carretera, es va trobar el cos del seu home estes a terra, havia mort.
Mentre corria cap a ell amb llàgrimes als ulls no va poder evitar un somriure que delatava tranquil•litat i un punt d'alegria.