Ma germana s'ha fet gran

Feia un dia rúfol. Els niguls tapaven el cel formant un mant gruixut per on no passava ni un sol raig de llum. Jo estava confegint un vestit per a la meva germana, la qual feia els anys el dia 26 de febrer. Li havíem preparat una festassa on tota la familia estava convidada, seríem més de 25 persones.
Jo sóc partidaria de no lloar massa a la gent, ja que sinó s'acaven tornant mimats i repel·lents, però el cas de la meva germana era especial... Complia els 18 anys.
Tots sabíem que quan es fes gran deixaria la familia per anar-se'n a estudiar a fora i, potser, sols potser, no tornaria mai.

El rellotge marcava les dotze de la nit i jo encara no m'havia posat a repuntar les mànigues de l'endimoniat vestit. Duia 7 setmanes fent-lo però cada vegada que li mostrava a les meves súper-perfeccionistes germanes me'l feien canviar tant que era com si tornés a començar.
Ja ensopida i endormiscada vaig apagar el llum de la lampareta i em vaig decidir a dormir, tot esperant l'alba posterior...

Dissabte. Només aixecar-me vaig posar-me a tocar el piano. Havia estat una setmana dura i em mancaven la força i la il·lusió que m'havien empés fins ara. Em costava concentrar-me, i després d'estar quasi tres hores sense donar-ne ni brot, vaig deixar de costat el ‘clavinova' tot dirigint-me cap a la cuina; i allà, fixa i inmòbil, estava ma mare fent els cocarrois que formarien part del berenar de la festa.
Vaig mirar-la i em vaig adonar de què no estava per bromes... Res aconseguia fer-li canviar la cara des de la discusió que va tenir amb la meva germaneta.