Cercador
Ma dolça mort
Un relat de: kika anodrac- Compartir:
Quan la nit abraci
de ma finestra l'empit,
atansa't dolça i distesa
assenyalant-me amb un dit.
Sense por seré presa,
no fugiré a ta disfressa.
Romandré anuada i nua
a l'argolla d'un grilló.
Però si veus que dormo,
no gosis despertar-me.
No facis massa fressa...
No tinguis massa pressa...
Acarona'm en silenci
i besa els meus ulls clucs.
Alça'm tendrament en braços
estrenyent-me en el teu pit.
Deixa'm continuar somiant
mentre em duus lluny d'aquí.
Amb l'alè a cau d'orella
només diguem: "bona nit".
Comentaris
-
preciós poema[Ofensiu]ANEROL | 26-08-2008 | Valoració: 10
ben rimet, bones imatges
-
Excuse me![Ofensiu]RFS1984 | 25-08-2008 | Valoració: 10
Perdó se m'havia oblidat puntuar-te. Si és que tinc el cap.................ple de pardals!
-
Òndia que bo![Ofensiu]RFS1984 | 25-08-2008
Com a novell recentment aterrat a RC et done la benvinguda i, de passada, et felicite pel tema escollit (molts preferixen ignorar-lo) i pel mòde de plasmar-lo (fines rimes. riquesa de vocabulari i un etcètera ben llarg de bon fer).
És per tot açò que et valore amb un 10. Continua així please! -
Dolça mort i lectura[Ofensiu]setecel | 25-08-2008
Sencillament natural...una metàfora perfecte i sense connotacions negatives que gairebé són sempre les que desperta la mort.
D'estil poètic i precís.Breu i excel.lent.
Gràcies per aquesta "mort "en vida,i poder-la disfrutar llegint-te.Per aquest bonic viatge.
Setecel