Mà de colors

De tant en tant passejo pel teu racó i em deixo bressolar pels teus versos. O apunyalar, com és el cas...

Fa temps, però, que no hi deixo cap comentari. Darrerament crec estar seca de paraules. Però front un poema com aquest, no he pogut restar muda. Sóc conscient que no diré gran cosa, però com callar front un poema com aquest? Podria estar perfectament escrit en una bandera de colors.

De nou has fet ús de la teva millor arma, les paraules. I les has col·locat perfectes, l'una darrera l'altre, per donar, en forma d'hipòtesi o utopia, una lliçó preciosa que cal aprendre.

Poema bellíssim, directe i ferm. M'alegro d'haver-lo trobat.

Em deixes que t'expliqui un conte? Un home era a la porta d'una escola, amb una pila de globos de colors que anava repartint als vailets. Tots corrien per agafar el globus del seu color preferit per, després, deixar-lo anar i omplir el cel de punts de colors. El darrer nen va haver de conformar-se amb un globos de color negre, l'últim que quedava. I va arronsar el nas perquè el color no li feia el pes. Tanmateix, l'home li va dir: "no importa de quin color sigui el globos, doncs és el que té dins el que el fa volar." I el nen va fer volar el globus amb un enorme somrís als llavis.

Vaig treballar de monitora en una escola durant uns anys, i acostumava a explicar als xiquets aquest conte. Espero disculpis que te l'hagi posat aquí, però el teu poema me l'ha recordat.

Preciós poema. Un barret per vós, ple de colors.


Salz.

P.S. Repeteixo les disculpes per omplir aquest teu espai amb alguna cosa que no és un comentari.

que si hi hagués algú així, estariem disposats a donar-li fins a l'últim bocinet del nostre cor i tots els petons imaginables.

La pregunta és... existeix?

Petonets

Tant el poema com la temàtica m'han encantat; per desgràcia és un tema massa comú en els nostres dies...

Per cert: l'altre dia vaig entrar al teu raconet i vaig veure que havies canviat la imatge, però veig que has recuperat l'anterior... de fet és el que t'anava a proposar!

Una abraçada molt forta,

Sol_ixent

de meravella, de luxe poètic, de lluna encantada i de llum fràgil i destre que il.lumina cada una de les teves passes, segures, avançant serenes cap a una bellesa colpidora, que mai ningú et podrà manllevar.

Chapeau!, another time!,

petonassos!

gypsy

v

viuriem, no sobreviuriem.....

captivador com cada color de la mà i dur com el vidre ;) imperfecte?... impossible, massa perfecte!
un peto fortisim de vidre tallat entre retxes presoneres..
et vigilo!!!;)

No es pot millorar...
Real i tendre. M'encanta! Em deixaries posar-li música?

Petonets.