M2S

Hola dofineta! M'ha cridat l'atenció aquest títol tan enginyós per parlar-nos de la crònica d'un passat i d'un present emocionals. És bo adonar-se del moment en què ja no creus que aquella relació que fins aleshores et semblava màgica, pugui tirar endavant. I alhora, és meravellós poder ser capaç de mantenir una amistat amb aquelles persones perquè, d'alguna manera, són part de tu i t'han ajudat a créixer.

Dius que ara mateix no hi cap altra lletra de l'abecedari en el teu cor.... però sorgirà, segur!
I llavors la teva fòrmula màgica serà:

M al quadrat + S + ? + G

perquè aquest interrogant es convertirà en la lletra que et falta per completar el puzzle.

Un bon relat, dofineta. M'agrada l'harmoniositat amb que l'has escrit i el sentiment profund d'enyor, però alhora d'esperança, que hi has sabut transmetre.

Endavant amb l'escriptura, que ho has fent molt i molt rebé!

Un petonasset, dofineta.

'ha agradat molt. Original, Irònic i sense dramatitzar!!
Hi han tantes lletres i n'hem de repetir tantes!!
Petó
M!

Gràcies pel teu comentari, pero t'asseguro que qualsevol cosa és bona fins i tot un armari per treure la mandra que se t'apodera en certs moments de la joventut .
Apa que vagi bé i ja et llegiré alguna vegada.

M'ha agradat molt tornar-te a trobar "per aquí" .

És molt bonic el teu relat.

Aconsegueixes que el que podria tenir el color, només, de l'enyor, tingui un to valent de superació i ironia.

Molt bé kispar fidu! em fa molt feliç saber de tu. A reveure. Petons.

Hola Gemma, feia temps que no et llegia i me agradat tornai a ferho. es escrit un relat amb molts records i sentiments.
Pero lo mès important en la amistat i el valor que li dones.
Una abraçada macà.

M'agrada especialment quan dius que encara hi ha una gran amistat.
Jo dic, sense gaire experiència que l'amor és un pas més en la amistat.
També sense experiència noto com si una força interior m'empenyés a estimar, sense cap objectiu en el cap, una força que si l'escolto em diu que no he de ser egoista, malgrat els desitjos de satisfacció personal que tan sovint s'imposen al veritable amor.
Crec que hi ha una lluita constant entre el desig de córrer i avançar etapes i la serenor necessària per fer evolucionar els sentiments.
Veig que ets una persona que estima, estic convençuda que si estimes a fons, l'amor arribarà de manera imprevista, encara que en el camí, altres quedin sols en grans amistats. Penso que no ha de ser un drama, hi ha moltes vegades que per causes alienes, no pot ser el que el cor necessita urgentment, però el temps pot canviar les coses i donar-nos altres oportunitats,
Ara pots pensar que sóc una nena enamorada i sense gaire seny, que es vol fer l'adulta amb rapidesa, potser sí, però m'agrada compartir sentiments per això cada vegada que llegeixo gent com tu, aprenc alguna cosa i reflexiono.
No puc més que donar-teles gràcies per compartir.

Eis... són les tantes de la matinada i estem d'examens... però no pdoia dormir i m'he llevat a escriure cosa que em rondava pel cap (suposo que en el seu moment apareixierà per aqui...)

El relat és la mar de xulo, perquè és com un repàs de les teves històries (sentimentals, clar)i m'ha fet gràcia la manera com ho has enfocat.

D'una cosa no en tinc cap dubte: segur que aquesta fórmula, potser amb noves variables, serà la fórmula de la teva felicitat.

Molts de petons i fins aviat

Hola, ja he vist el teu comentari en un dels meus relats. Com deus haver observat en els meus relats, les "històries d'amor" són complicades, i sovint ens enamorem de qui no toca, què hi farem! A tots ens atrau més allò que és més impossible, però, tot i que segurament no sóc la més indicada per donar-te consell, et diré que no et rendeixis, que sempre hi haurà algú esperant-te, en algun lloc per molt impossible que et sembli.
Per cert: aquesta frase de "La sombra del viento", m'encanta... és súper encertada, i m'encanta.
Vinga noia, una abraçada!