M'... (em...em...em...) (només tu)

Un relat de: rosers de cafè
A vegades somio amb tu. I la resta és buidor.
M'omples.

A vegades penso amb tu. I em provoques un somriure inevitable.
M'extasies.

A vegades et miro. I no sé que ets, però ho vull.
M'intimides.

A vegades et parlo. I només pensar que m'escoltes em basta.
M'enamores

A vegades et toco. I un calfred m'arrassa el cos sencer.
M'excites

A vegades et beso. I el món s'acaba, però... t'estimo, i em basta.

Comentaris

  • Vida d'amor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-10-2013 | Valoració: 10

    Magnífic poema! Has dibuixat tota una vida d'amor, tots els seus detalls i tots els seus amagatalls. Senzillament, preciós! Una forma original, amb una primera frase descriptiva més llarga i una conclusió verbal breu. Hi ha molts revolts per on agafar-se a aquest poema, per a rellegir-lo a poc a poc i sovint. Una abraçada i encantat de comentar-te.

    Aleix

  • Les cares de l'amor...[Ofensiu]
    Annalls | 25-10-2013

    ... i les sensacions. Molt ben i planament explicades.
    Anna

  • Voilà![Ofensiu]
    Ania | 25-10-2013 | Valoració: 10

    Afegit directament a preferits! És preciós!

  • M’encanta [Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10

    Només puc dir una cosa: m’encanta!... aquesta composició està molt ben trobada (i potser m’agrada en particular perquè em porta bons records!!)
    Salutacions
    Eloi

  • Suggeridor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-10-2013 | Valoració: 10

    Una opinió. Hi ha camí per fer.... individual i plegats.... em sembla !!!

Valoració mitja: 10