Lykos

Un relat de: bloodymaruja
Malgrat que ja era fosc, l'Elvis es va posar les Rayban només creuar la porta de la Modelo. Com era habitual no l'esperava ningú, per tant, es penjà la bossa a l'espatlla i se n'anà caminant cap a casa els oncles de Sants. Abans passaria pel bar del Xurri per a veure si li fiava una mogra de farlopa o, si n’hi havia, de cavall.
A primera hora del matí s'havia xutat a la presó però ara no tenia ni l'eina ni puta reina i l'angoixa de no tenir ni per un xino el feia sentir més inquiet del que era normal en ell, això i les hores passades esperant uns papers que faltaven .
Va pensar a entrar en un bar i demanar un entrepà per fer-se passar el mareig però només de pensar a menjar li agafava vomitera. A més, tenia millors projectes per les dues-centes pessetes que duia a la butxaca. Ara, el més important era aconseguir una mica de costo per fer-se passar la tremolor i aclarir-se el cap, després dormir al llit que li deixaria la tia Ramona i l'endemà ja es veuria.
Amb la sort i els collons que tenia, a més d' un bon cúter, tornar a començar seria fàcil. Com per encoratjar-lo, una bufada d'aire fred va apartar uns núvols grisosos i va aparèixer una enorme lluna vermellosa entre les torres de l'exposició. Llavors li van agafar unes ganes irresistibles de cridar, com feia de xaval, quan s'enfilava al darrere de l'últim vagó del metro udolant com una fera, ebri de perill i velocitat.
Va allargar les passes i, sense saber com, va acabar corrent, tant que en un tres i no res estava a Casa Valero. Les poques criatures que xipollejaven a la segla d'aigua bruta que serpentejava entre les barraques s'apartaven atemorides al seu pas . Li havia passat el malestar i ara se sentia fort i poderós. Es tragué la caçadora que li entorpia els moviments i admirà la nova i forta musculatura dels braços que havia fet més visible el tatuatge del cor amordemadre. A l'entrada d'una xabola, un vell menjava pa i xoriço ajudant-se d’una navalla que l'Elvis li arrabassà d'una revolada. L'avi es quedà amb l'esdentegada boca ensenyant la becada a mig mastegar però continuà pessigant bocins de pa amb dits tremolosos.
A l'entrada del cementiri la lluna lluïa en tota la seva esplendor. En aquell moment va sentir una set irresistible . Va agafar per les banyes una cabra que pasturava alguna cosa d'unes mates seques sota les figueres de moro. L'animal va emetre un feble bel i espernegà quan li clavà la navalla al coll però es quedà quieta mentre ell bevia. Amb renovada fam, mossegà i menjà fins quedar tip i després llençà les despulles a l'altre costat del mur.
El xute del matí, que s'havia picat amb la xeringa del Lykos, el romanès que havia arribat nou i que es faria el puto amo, li havia provat força.

Comentaris

  • Quina por...[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-12-2016

    Relat en moviment continu. Caminem amb el protagonista des de que surt de la presó fins que arriba al cementiri i assistim a la seva gradual transformació. La lluna ens acompanya i a l’Elvis el mana i el fa seu. Cap de les porqueries aquestes que es nombren al text (sí que n’hi ha!), res com la sang de tota la vida per flipar en colors... Entenc que la xeringa d’un romanès que es diu Lykos (llop) no pot portar res més que la infecció que converteix l’Elvis en un home llop en poques hores. Imaginatiu i ben desenvolupat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

346 Comentaris

42176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com