Luxes?

Aquell dia en què per fi abandonaria tot aquell cúmul de desgràcies i misèria en el que s'havien criat ell i els seus set germans menors a la fi havia arribat.
Un conegut del seu pare li va proposar, a canvi d'una bona suma de diners, el bitllet d'anada cap al tan ansiat paradís europeu. Dissuadit pels seus parents més pròxims, va decidir acceptar la juguesca, tot i que el preu a pagar fou molt superior del que mai hagués pogut imaginar...

*

Amb llàgrimes als ulls i una ganyota dibuixada a la cara per tal de dissimular, enfilà camí per la passarel·la de fusta que conduïa cap a la pastera. En pujar-hi, observà que en aquell diminut vehicle hi regnava un insòlit desori: maletes per terra, alguns companys de viatge ja mig adormits, dues dones embarassades... semblava com impossible que tot allò hi cabés. No obstant, es conformà amb la idea de que valia la pena passar un viatge d'anada pèssim si quan arribés allà, el seu nivell de vida milloraria tant considerablement com tothom li havia advertit i promès. Li havien donat la paraula que tindria feina i casa pròpia; tot un conjunt de luxes per a algú que mai a la seva vida ha vist menjar a taula cada dia de la setmana.
A dos quarts de dues, amb tothom embarcat i preparat, el viatge començà. De poc s'assabentà, perquè no passaren ni cinc minuts, que s'endinsà en un profund i agradable son. Despertà amb la llum del dia, amb els ulls entre lleganyes.

*

El port de Cadis s'estenia per fi als seus peus. No sabia exactament el temps que havien tardat en arribar-hi ni on estava, però... les seves cavil·lacions van acabar aviat, quan dos trets eixordadors li trencaren els esquemes. De poc s'adonà, perquè el fort impacte al cap que li propinà algú el deixà inconscient a l'acte.

El reflex del mirall del lavabo d'aquella cel·la li mostrà el seu rostre morè, que semblava haver esblanqueït a causa de l'ensurt. Sens dubte, aquell lloc tenia de tot menys luxós, i es temia que tot allò no havia fet més que començar...