Cercador
L'única llengua
Un relat de: OgigiaPer a que el silenci incorpori,
amb la urgència del tacte,
la conversa de la pell
en la teva pell, i dins, més endins,
preguntes contestades
amb lascívia i, encara més endins,
respostes sempre ansioses,
arrasarem les paraules,
recobrarem el llenguatge
que la suor pronuncia entre llençols
i em llegiràs en els ulls
allò que no em canso
de dir-te,
i jo traduiré en els teus plecs,
voraç com l'isòpter
de la saviesa,
el sema del desig
Illetrats com els deus
sortirem al carrer
i entendrem els ocells.
Comentaris
-
molt bonic poema i...[Ofensiu]joandemataro | 15-04-2011 | Valoració: 10
amb uns versos molt rics en llenguatge i forma, et felicito
una abraçada des de mataró
joan