L'única llengua

Un relat de: Ogigia

Per a que el silenci incorpori,
amb la urgència del tacte,
la conversa de la pell
en la teva pell, i dins, més endins,
preguntes contestades
amb lascívia i, encara més endins,
respostes sempre ansioses,

arrasarem les paraules,
recobrarem el llenguatge
que la suor pronuncia entre llençols

i em llegiràs en els ulls
allò que no em canso
de dir-te,

i jo traduiré en els teus plecs,
voraç com l'isòpter
de la saviesa,
el sema del desig

Illetrats com els deus
sortirem al carrer
i entendrem els ocells.

Comentaris

  • molt bonic poema i...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-04-2011 | Valoració: 10

    amb uns versos molt rics en llenguatge i forma, et felicito
    una abraçada des de mataró
    joan