L'únic somni que no se'm fa realitat

bressole la teua mirada,
que em parla impacient
amb paraules de cotó,
mel i sucre.
Encerclada pel tendre paisatge dels teus llavis
somie creuar la distància,
amb versos
ornamentats amb sentiments.
Difumine il·lusions que,
la incertesa plena de por,
i les fa tremolar...
Però una veu dolça les tranquil·litza,
allunya tota pena.
Tu...
L'únic somni que no se'm fa realitat.