L'ungla, el crit de Tarzàn i la televisió

Un relat de: aurora marco arbonés

L'UNGLA, EL CRIT DE TARZÀN I L LA TELEVISIÓ

Tothom ha tingut en algun moment de la seva vida un panadís subepidèrmic, vulgarment anomenat voltadits, oi que sí? Doncs jo també. No pas per enveja o desig de tenir el que d'altres tenen, sinó perquè aquestes coses et toquen soles sense jugar a la loteria. D'això ja fa uns quants mesos i el dany es va resoldre molt favorablement en les professionals mans de l'Alba, la meva infermera del CAP, nominada a perpetuïtat "Angel de l'Any".
"I què té a veure aquesta fotesa amb la televisió?", us preguntareu. No sigueu impacients. S'ha de descabdellar la madeixa i treure l'entrellat dels esdeveniments fil a fil.
El cas és que, uns mesos després de la intervenció, l'ungla on hi havia hagut el voltadits, la grossa del peu esquerra per a ser més precisos, es va començar a descarnar. Ja sé que aquest comentari esgarrifa més d'un. Per tant, hipocondríacs, aprensius i gent que s'esgarrifa fàcilment, més val que us abstingueu de continuar el relat i doneu per acabada la lectura ara mateix, ja esteu avisats, que després no vull reclamacions.
Consultada la meva metgessa del CAP, la Pilar, nomenada a perpetuïtat "Arcàngel de l'Any", em va informar que m'estava creixent una nova ungla per sota i em va aconsellar que esperés a que caigués sola per la llei de la gravetat ( o del que sigui).
I què té a veure els trons d'ungla amb la tele?, preguntarà algun impacient. No sigueu pesats i espereu a que us ho expliqui amb pèls i senyals. Continuo. Com que l'ungla se m'enganxava per tot arreu (ja us ho he advertit, canvieu de pàgina...) l'arcàngel nomenat a perpetuïtat "Metgessa de l'Any" em va aconsellar que consultés un podòleg per a que em tallés l'ungla en qüestió.(Ai, que ara em carrisquegen les dents a mi...!) I això faig fer.
Arribo a la consulta acompanyada del cònjuge (en aquests casos són imprescindibles) i, després d'esperar una estona, el podòleg procedeix al tallament de la trons d'ungla amb unes alicates, tenalles, o com es digui, després d'informar-me de que no em faria ni gota de mal, ja que les ungles no tenen terminacions nervioses ni tant sols sentiments. El bon home (és un dir) em talla l'ungla i jo que pego un crit d'aquells d'en Tarzàn saltant de liana en liana o, si preferiu, un xiscle esfereït de partera en fase terminal de deslliurament, que va fer tremolar els fonaments de l'edifici. "NO CRIDI", que fa ell. "CRIDO PER QUE M'HA FET MOLT DE MAL", que faig jo. "Doncs dubto que li hagi fet cap mal, ja li he dit que l'ungla no té terminacions...bla, bla, bla.", que diu ell… "Escolti", que diu el cònjuge en un accés de solidaritat, "la meva dona és molt valenta i no acostuma a exagerar" "Doncs, dubto molt que li hagi fet mal perquè les ungles no tenen...bla, bla, bla.".
Resumint, un cop desembarassat el panorama, resulta que hi tenia una llaga (suposo que els aprensius ja deu de fer estona que ho han deixat córrer) que el bon home (és un dir) m'havia estat putinejant amb el maleït estri. "Això s'ha de cauteritzar amb nitrat de plata", que diu, "i l'he d'advertir de que li quedarà el dit tot negre" "Magnífic", que penso jo, "aquest és el color més adient i a la moda per a lluir a l'estiu per platges i piscines i amb sandàlies escotades."
Us han aplicat algun cop nitrat de plata en una ferida putinejada? No? Doncs millor per vosaltres perquè és un dimonis de producte que et socarra la carn i et fa veure els estels en ple dia. Com que el bon home (és un dir) m'havia dit que no cridés per a no espantar els pacients que esperaven, i evitar una estampida general, vaig cridar cap endins tan fort que em va agafar una mena d'esvaïment.
A l'hora de pagar, el bon home (ara sí) em va fer un 10% de descompte sobre la tarifa habitual, cosa que sempre consola, i vaig abandonar a perpetuïtat l'establiment amb la pota coixa i l'orgull rebregat.
"Molt bé, molt bé, i lo de la tele?" Mira que en sou de corcons. Ja estem a punt d'arribar-hi, retrons! Bé, no se sap quin procés psicosomàtic es va produir en el meu adolorit cos, el cas és que vaig entrar a la consulta parlant i vaig sortir muda, cosa que, per cert, va encantar el meu cònjuge qui, amb un somriure sorneguer, em va nomenar per a "La dona perfecta de l'Any".
En arribar a casa, em truca la meva amiga Maribel (poetessa de ringo rango i assessora en posar teclats de cap per avall quan estan borratxos) i amb una veu de castanyoles va i em diu "Nena, demà passat posa't guapa que hem d'anar a la tele a gravar la presentació del certamen d'Adictos al Verso i has de recitar uns poemilles. En intentar articular una paraula, ja se'n va adonar de seguida de que estava feta un nyap i que la meva presència a la tele era més que dubtosa. Però jo, valenta, amb un escardat fil de veu li vaig assegurar que recitaria ni que fos l'última cosa que fes en aquesta vida. Enteneu ara el meu problema?
Porto dos dies sense obrir la boca més que per a menjar i em fot una mica l'alegria que noto al meu voltant. Fins i tot el fill em fa de tant en quan algun comentari sobre les virtuts del silenci domèstic, que em tenen la mosca darrera de l'orella. Ara que, programa televisiu apart, això de no dir ni mu té els seus avantatges. No has d'anar a comprar, no et cal discutir, no has de donar conversa a l'ascensor ni escoltar les inacabables històries de les amigues al telèfon.... Doncs, pensant-t'ho bé i després d'una llarga deliberació mental amb mi mateixa, estic considerant seriosament convertir-me al
MUTISME.

AURORA MARCO 11 Juny 2009





Comentaris

  • El bon home (és un dir) , la dama i el silenci domèstic.[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-12-2010 | Valoració: 10

    Com que crec que no es pot dir que em trobi entre els “ hipocondríacs, aprensius, llepafils i persones que s'esgarrifen fàcilment.”, m’he atrevit avui a llegir aquest relat... i he de reconèixer, ara que ja ho he llegit, que en un determinat moment si que he notat, no sé com dir-ho, així com una mica d’aprensió, saps? perquè he pensat que potser no acabaria bé la cosa... no per a tu, que ja sé que estàs integra i tal, si no per a aquell “bon home (és un dir)” amb el qual trobo que et vas portar mooolt moderadament.
    Total, que resumint, resumint, resumeixo que fins i tot en situacions extremes com la narrada en aquest divertidíssim relat, ets capaç de comportar-te com una dama de ringo-rango, Aurora!

    I ara una aportació personal: jo sóc una ferma defensora “del silenci domèstic”, ho confesso!
    De tant en tant, necessito la companyia del no-soroll i no-veus, per poder pensar, llegir ( relats divertits com aquest, per exemple! ), escriure ( relats que ja voldria jo que em sortissin tan divertits com aquest, per exemple! ) o simplement descansar!!!

    T’envio una abraçada silenciosa però forta,
    Unaquimera

  • Ara m'explico[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-07-2009

    l'origen d'aquell crit esgarrifós que va deixar esfereït a tot el meu poble!
    Amb l'humor i la destresa habitual en tu, descrius un fet que et va fer passar hores amargues.
    M'ENCANTARIA escoltar, recitat per tu, el darrer poema que em vas comentar.
    Gràcies, Aurora.
    Un petó.

  • Relat autènticament ...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 04-07-2009 | Valoració: 10

    Relat autènticament marcoarbonesià. Em sap molt greu l'assumpte de l'ungla… però, mira-ho pel cantó positiu. T'ha estimulat la teva inspiració.
    Bocabadat, com sempre!
    - Joan -

  • He rigut cap a endins (és que és de nit)[Ofensiu]
    nuriagau | 30-06-2009 | Valoració: 10

    Desconec si és autobiogràfic o no, el que sí sé és que és un d'aquells monòlegs humorístics teus que tant m'agraden.

    Molt bo, Aurora! Saps crear un relat irònic de les anècdotes més insignificants.

    Felicitats pel relat!

    Núria

    PS: Si és que segueixes sense poder parlar, segueix escrivint, eh?

  • El teu relats...[Ofensiu]
    onatge | 29-06-2009 | Valoració: 10

    M'ha recordat un dentista que no feia servis anèstesia i si algú cridava cobrava amb anèstesia... Dit això suposo que ara ja deus tenir el dit del peu i la seva ungla més bé, o bé del tot. Suposo també que vas assaborir la joia del silenci... No sé si aguardes l'ungla pel record...
    I és veritat de vegades hi ha crits que semblen de Tarzàn i coses de la televisió que sembla que t'arrenquin una ungla amb una llaga a sota, això sí, sense cridar per no esverar als veïns...


    Salut i bones ungles...
    onatge

  • Molt bé![Ofensiu]
    surina | 21-06-2009 | Valoració: 10

    Hola Aurora,

    Només llegir el títol d'aquest relat he sabut que era teu. Entre dos mil relataires, o més, te he reconegut. M'agrada llegir-te, i encara no t'havia fet cap comentari. Fas riure encara que fasi un dia gris i la crisi ens empaiti.

    Espero que mai més et surti un "voltadits"

    Una forta abraçada.

    Irene Tironi

  • Ets tan bona que...[Ofensiu]
    entortilligat | 20-06-2009 | Valoració: 10

    ...no tinc rés més a dir.

    Petons que rima amb.....txist...

  • la consulta...[Ofensiu]
    Avet_blau | 18-06-2009

    la consulta es una font d' inspiració
    no es pare de veure coses,
    i de tots tipus , avegades has de magar el riure, peró tambe el plorar.
    cal posar-se en la pell de la gent
    i aixó necesita aprenentage ...llarg
    a vegades tota la vida .

    Bonic relat, autentic .
    Avet

  • No perdis mai el sentit de l'humor ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-06-2009 | Valoració: 10

    Ostres Aurora, ho sento, però encara ric ara.
    Com més anava llegint els teus avisos , més ganes tenia de continuar, però he tingut que fer de "tripas corazón" amb aquesta descripció tant detallada que sembla talment que ja em fa mal el dit del peu !
    No m'ha passat mai això del voltadits , lo més greu és que a partir d'ara, després d'haver llegit aquest relat , si m'arriba a passar em posaré malalta abans d'hora !
    T'he de dir que a La Manyana TV , vas estar súper bé, els poemes preciosos, la veu perfecta i et podria assegurar que el dit no es va veure !

    Gaudeix dels silencis , però no ens deixis sense el goig d'escoltar-te !

    Una càlida abraçada,
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

2645 Comentaris

211034 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.