Lumière

Deixes estès pel món el somni,
La brillantor del que t'envolta
Per a que tot sigui llum per als dies;
La vida només és allò que il·lumines.

Deixes entre les ones aquesta vida
Que desfàs del meu cor. Sóc jo.
La nit de l'esperit sóc jo mateix
I esdevindrà mort dins meu algun dia.

(En el començament, tot va sorgir de l'amor.)

Deixes que la mar se m'endugui l'ànima
Lluny de les hores, perquè tasti la seva sal
I contempli el firmament de l'estrella,
La lloança que faig a la lluna.

Deixes que la lluna sigui el centre de la nit,
La llum que il·luminarà el somni mundial,
Desvetllant la foscor amb el raig del sol orfe:
La llum es converteix en escuma, en grill del somni.