Cercador
L'um més divertit de tots
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una vegada un 'um' va fugir del cucurull farcit de 'ums' que venia un literat arruïnat. Els altres 'ums' van fer tots a l'uníson:
-Um?
Volent dir que no ho veien clar, gens clar!
I no obstant això, 'um' circulava feliç i lliure entre pàgines blanques -li feia aquest efecte-, tot i que eren núvols espessos, d'aquells anomenats 'cabretes' que fan que a terra s'hi facin 'pastetes' a còpia de ploure.
-Ummmmmm!
Somreia a la seva manera (és ben imaginable), es sentia a gust en aquell espai, tot volàtil, ell que pesava tant poc.
Però la tempesta es va esdevenir, no falla. 'Um' va ser plogut com una gota més.
-Um!
Se sentia massa humit i gris, tenia fred.
Va quedar estès damunt una fulla groga grossa de morera que la tardor havia desprès de l'arbre.
Un nen de vuit anys, en Blai, molt observador i molt somiador, el va veure i se'l va endur a la seva cambra.
-Um...
'Um' no sabia pas què passaria.
-Jugaré amb tu!
Li va afegir una 'p':
-Pum!
I la història era de vaquers i indis cheyennes, sioux o no sé.
-Fum.
Amb la efa al davant 'um' formava com una columna de to cendrós i en Blai va escriure en una llibreteta un conte sobre un volcà.
'Um ' es va quedar a viure allà. Li agradava ser tan inspirador.
-Lum, zum, mum, bum, tum....el nen no parava de fer variacions.
-Um!
Això darrer és el que exclamava en Blai cada vegada que li venia una idea.
I es diu (qui ho diu?) que van viure um...feliços...i ...um...van menjar anissos o pastissos?
-Um?
Volent dir que no ho veien clar, gens clar!
I no obstant això, 'um' circulava feliç i lliure entre pàgines blanques -li feia aquest efecte-, tot i que eren núvols espessos, d'aquells anomenats 'cabretes' que fan que a terra s'hi facin 'pastetes' a còpia de ploure.
-Ummmmmm!
Somreia a la seva manera (és ben imaginable), es sentia a gust en aquell espai, tot volàtil, ell que pesava tant poc.
Però la tempesta es va esdevenir, no falla. 'Um' va ser plogut com una gota més.
-Um!
Se sentia massa humit i gris, tenia fred.
Va quedar estès damunt una fulla groga grossa de morera que la tardor havia desprès de l'arbre.
Un nen de vuit anys, en Blai, molt observador i molt somiador, el va veure i se'l va endur a la seva cambra.
-Um...
'Um' no sabia pas què passaria.
-Jugaré amb tu!
Li va afegir una 'p':
-Pum!
I la història era de vaquers i indis cheyennes, sioux o no sé.
-Fum.
Amb la efa al davant 'um' formava com una columna de to cendrós i en Blai va escriure en una llibreteta un conte sobre un volcà.
'Um ' es va quedar a viure allà. Li agradava ser tan inspirador.
-Lum, zum, mum, bum, tum....el nen no parava de fer variacions.
-Um!
Això darrer és el que exclamava en Blai cada vegada que li venia una idea.
I es diu (qui ho diu?) que van viure um...feliços...i ...um...van menjar anissos o pastissos?
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436267 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com