L'última Onada

Un relat de: Suzanne

L'última onada ha trencat el silenci.
Novament,
segueixo el seu ritme infinit
amb el meu propi pols
i respiro la brisa salina,
intentant-la retenir uns instants més,
els pulmons, però,
no es deturen,
bategant també amb el ritme marí.

El petit mur d'aigua es trenca,
enfurismat, remou les poques algues negligides
pel mateix mar una vegada més.

He anticipat el proper cop d'aigua,
trobant confort en l'infalible patró matemàtic,
que havent vençut el caos,
finalment,
ha convertit la mar en non-non
i em bressola fins a la son
abraçada pel xiuxiueig infatigable.

Comentaris

  • m'has portat bons records[Ofensiu]
    Thyst | 03-01-2008 | Valoració: 9

    jo tambe sento l'olor de la sal i el bressol del mar :)

    un peto!

  • gypsy | 12-10-2007 | Valoració: 10

    un títol bell, explícit, carregat de sentit, com tot el teu poema de solitud i natura, amb remor d'aigua diluïda, com de xiuxiueig.

    Una abraçada!

    gyps

  • Gràcies.[Ofensiu]
    Josoc | 01-10-2007

    Jo també m'he sentit "bressolada" per les paraules del teu poema. M'encanta que estiguis d'acord amb el meu tema de "Vull ser poeta".

  • El mar...[Ofensiu]
    diesi | 03-08-2007

    M'he sentit com si fos a la platja, respirant la mateixa brisa salina que tu.

    Felicitats, m'encanta! :P

    b#NaT#b

  • inspiració[Ofensiu]
    Bianca | 20-07-2007 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el teu poema , no el el primer cop que et llegeixo i et dic que m'encanta com escrius per la bellesa i senzillesa de les teves paraules.
    Aquest poema m'ha evocat els molts moments en els que busco prop del mar la inspiració per escriure.
    La veritat es que no sabria viure en un lloc on no tingues el mar a prop.
    Una abraçada.

  • Deixant-me portar[Ofensiu]
    Nubada | 19-07-2007

    En aquest poema es veu el que em dius en el teu comentari: la platja t'inspira i et transmet coses positives. Igual que en Francesc, tampoc no acabo d'entendre des d'on està escrit el poema, però em veig dins l'aigua, deixant-me portar pel ritme de les onades enfurismades o bressolant-me en el seu non-non. Molt bonic.

  • F. Arnau | 12-07-2007 | Valoració: 10

    Hola Suzanne!
    No t'havia llegit fins avui. Ha estat per casualitat, arran d'un comentari que li havies fet a Rodamons, pel que he anat a tafanejar per la teua pàgina...
    Aquest poema teu m'ha semblat enigmàtic. Sembla que parle un nàufrag aferrat a un troç de fusta, però també es podrien tractar dels pensaments d'un practicant del surf...
    No em faces massa cas, per què sempre vull trobar-li significats als poemes i, com jo també n'escric, sé que moltes vegades aquests són molt difícil d'esbrinar per part dels lectors.
    De totes les maneres, sí que puc dir-te que està molt ben escrit, que els mots tenen música, i que les imatges són molt suggerents.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS M'encanta la cançó del Leonard Cohen...

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Suzanne

17 Relats

51 Comentaris

21400 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
De sempre, crec, m'ha agradat escriure, però gairebé mai no ho he fet.


"Well never mind,
we are ugly but we have the music."

L. Cohen.

Visiteu-me aquí també, si us plau, ;-)

tuttifruttiworld.blogspot.com