L'última nit

Els dos en sabíem la durada d'aquells instants. Després que em llevés la roba en aquella tènue i llarga nit. Dolçament. Quan vaig sentir el tacte del seu cos a sobre meu. Lentament. Arribà el matí, aquell en que els dos assumiríem la separació de les nostres ànimes durant un llarg període de temps. Fins al punt de perdre la memòria i no poder recordar el gust dels nostres llavis, de les nostres suaus carícies, d'aquelles besades tan i tan intenses. Vaig despertar i ell amb prou feines podia percebre l'aroma dels meus arrissats cabells, que havia acaronat feia tan sols unes hores. Era vora meu. Amb els ulls clucs. Tan sols podia recordar el meu cansament quan l'alba ja ens donava la benvinguda entre els llençols d'aquell luxós hotel, quan unirem els nostres cossos en un d'ells. Els dubtes i la por seguien presents... vaig caure en un profund somni. I en despertar... tot s'havia acabat! En l'habitació es percebia l'olor de la seva absència, de la seva fugida.