L'última nit

Un relat de: Vicent Terol
ISIDRE

Després d’escapar-se del grup d’amics, Isidre arriba sol a la Glorieta i s’asseu a un banc. És l’últim dia de Fira, l’última nit. Mentre fuma i pensa en Maia, conté amb dificultats una llàgrima.


MAIA

Maia no aconsegueix gaudir del concert de Feliu Ventura a la Plaça de la Seu.

«Crec que has fet el que havies de fer», li diu Tomàs. «Austràlia és a anys llum, i deixar la terreta... », prossegueix.

El gest compungit de l’amic de Maia amaga una espurna d’il•lusió a la seua ment. La mira, l’admira i visualitza un futur possible.


MERCAT

Agustí i Joel ixen de La Fontana amb una cervesa a la mà cadascun. Parlen a crits.

—Ie, tio! On s’ha clavat este?
—Vaig a enviar-li un Whatsapp.
—Ja li l’he enviat jo, però no l’ha mirat!
—Estarà amb alguna tia. És un cabró!
—Si no apareix, ja no sé quan el vorem...
—A més, ha de vindre a pagar totes les cerveses!


LA MARE

Emília mira la Plaça Sant Pere per la finestra. El silenci del carrer contrasta amb sirenes i altres senyals acústics d’atraccions de fira que s’escolten des d’allí.

Sobre les cames, té un retall d’un periòdic d’Isidre. Ha llegit l’article tres vegades: «Els expatriats són treballadors qualificats que abandonen el país perquè la multinacional per a la qual treballen els canvia de destí. La marxa d’aquests professionals anirà a més, segons Julià, enginyer industrial de 37 anys».

Moments després, observa el rostre sever d’Arcadi, immortalitzat a una fotografia de fa deu anys que hi ha damunt la televisió. Recorda aquella sentència, pròleg de tantes discussions matrimonials: «El teu fill no arribarà molt lluny».


LA NEBODA

Agafada de la mà de la mare, Lídia espera el so de la sirena per a pujar als autos de xoc infantils.

—Demà anirem a acomiadar l’oncle Isidre, mama?


ISIDRE II

Isidre veu un grup de jóvens cantant una cançó de moda a la manera d’un himne.

Agafa el telèfon i comprova que hi ha un missatge de Joel que no ha llegit. Amb els ulls fixes en la pantalla, comença a desenfocar la mirada.

Comentaris

  • No són humans[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 04-09-2015

    Hola, Vicent, et responc: estic començant una sèrie de relats per categoria continuada. I tens raó, quasi tots són així, titelles que volen fer titelles, no són humans.


    Sergi : )

  • Si és així[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 31-08-2015 | Valoració: 10

    No sé si ho he capturat bé, però en el teu relat hi veig una crítica punyent sobre la realitat del treball quan s'ha d'afrontar de manera forçosa, en aquest cas, anant a Austràlia. Si és com a protesta, així ho he entès jo.


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

89 Relats

239 Comentaris

47907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microrelat a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com