L'última lluita

Un relat de: edelm
Avui, un dia gris, tant ennuvolat que senyala tempesta. Com tu, com jo, Però tu fa més temps que ho estàs.

Ho estàs... Perquè solies ser tu qui posava la llum a aquesta casa amb la teva alegria enganxosa i juganera, tant en els dies clars com en les nits més fosques. Avui ja no, ja fa mesos que no. Les parets que vas aconseguir que fossin blanques s'han anat fent grises i sembla que es tornaran negres cap al final del dia. I no, no m'ho imagino.

No m'ho imagino... Fes tornar el blanc, i tu juntament amb ell. Vull que vinguis encara que sé que no has marxat del meu costat, vull tenir-te a tu i no a qui odio perquè ja no em contesta quan crido o perquè ha deixat de vindre'm a veure cada vegada que poso la mà sobre el pany de la porta. I no, no et puc culpar.

No et puc culpar... Sinó que t'he de donar les gràcies. Per mostrar-me que es pot resistir molt més del previst sempre que un mateix ho desitgi; i per ensenyar-me que la força es va perdent però la valentia sempre hi és. I sí, ha arribat el moment de deixar enrere la lluita.

Deixa-la. Allunya't d'ella. I, entre records, viu.








A la meva gossa Bruna, et trobarem molt a faltar.

Comentaris

  • Impressionant.!!![Ofensiu]
    jomagi | 07-05-2016 | Valoració: 10

    Et felicito....!!! Déu que bò! !!!
    Una abraçada.

l´Autor

edelm

3 Relats

3 Comentaris

1815 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Amant de les lletres i de tot allò que m'aporten, descobrint móns darrere cada paraula.