L'última llegenda

Relats i històries mitifiquen la ciutat comtal, l'aixequen d'entre turons misteriosos en una nit fosca i clara, i sorgeix del no res com un espectre ple de llums tèrboles. Per molts, la ciutat és un miracle sorgit de les mans d'Hèrcules, la victòria del bé contra el mal feta possible. Un reflex de la perfecció de tots i cadascun dels que han fet d'ella el seu estendard. Barcelona perd la seva timidesa per mostrar als seus visitants un fortí només visible per aquells que saben valorar-la.

Una visió poderosa s'aixeca des de la muntanya màgica, la boira i el fred s'endinsen a tots i cadascun dels portals d'aquesta històrica ciutat. La tranquil·litat i la son dominen a altes hores de la matinada, i espessen la melancòlica visió d'una ciutat que creix sota els meus peus. Temps millors han alçat Barcelona a la resplendor de l'ombra que ara és. Successos que han comportat la fama i la riquesa que ara moren en l'oblit.

La tristor m'envaeix quan torno a recordar aquells bells temps, escrits en relats, que resten encara guardats en antigues prestatgeries i grans laberints oblidats per l'interior de centenars de carrers perduts i confosos d'aquesta ciutat.

Un temps abans, el meu treball havia resultat útil per tots aquells que volien descobrir la veritable història de Barcelona; recorria les muralles de la ciutat pregonant els seus fets, m'endinsava per carrers inhòspits mostrant a la gent els seus misteris, i observava amb orgull tots els esdeveniments gloriosos. Un temps abans, jo era el guardià de la ciutat, així em coneixien i així em feia saber. Ara però, resto atrapat en aquesta antiga muntanya del Tibidabo, com un fantasma que renega de les seves arrels, segrestat per l'oblit i desídia dels habitants de la ciutat que un dia havia arribat a estimar més que res en el món.

Jo, el guardià, havia aixecat fins al cel aquesta ciutat, jo portava les claus que obria les portes de la cultura als seus habitants, que ara s'havien oblidat de la meva tasca mil·lenària.

Vivia els fets que un rere l'altre s'escrivien als llibres de la nostra història, amb la fervor i ambició que qualsevol barceloní sentia; com una estàtua immòbil que des del seu balcó de les rambles olora els romàntics aromes que arriben al port.

Grans places majestuoses amb palmeres exòtiques i fonts modernistes, i grans avingudes plenes de cartells d'estrena i d'edificis capaços d'atreure a centenars de turistes s'han creat des del dia en que Barcelona i jo varem néixer. Des del dia en que una llegenda donà vida als centenars d'ibers que poblaren una zona desconeguda del Mediterrani, i des del dia en que civilitzacions senceres convertiren un port de comerç en el punt de referència de tota la geografia romana, que un dia aixecà la nostra pròpia cultura.

No hi vaig faltar quan ens van cridar per defensar la nostra vila amb la seva primera muralla. Eren dies en que tots els ciutadans aixecàvem la ciutat més poderosa del continent, quan cap vaixell no sortia o atracava sinó del port de Barcelona, quan la nostra senyera s'hissava per tot el litoral europeu i quan centenars de consolats de la nostra ciutat dominaven ports d'arreu d'Europa i Àfrica.

Tampoc vaig faltar als temps obscurs que han succeït després d'aquesta època de resplendor. Quan tots ens varem bolcar per defensar els nostres drets, i defensar amb coratge la llibertat que se'ns volia prendre. Barcelona era llavors una ciutat fosca i perillosa, i a la vegada inconformista i decidida a fer front aquells que se'n burlaven de la nostra terra. Aquest reclam nacionalista i reivindicatiu va ser el que ens va permetre tornar a aixecar Barcelona des de zero per convertir-la en la ciutat que creixia a passos gegants, en la ciutat en que grans edificacions i indústries la farien tornar a col·locar al seu lloc. Successos pitjors, però, Barcelona anava a resistir.

Molt temps després de penúries i injustícies Barcelona deixava la grisor per a convertir-se en la ciutat on el modernisme brillava i en que altra vegada aconseguia renéixer, l'època en que la màxima esplendor dels seus habitants va sorgir de nou.

Moltes cultures i tradicions diverses es van unir per formar la capa social que sorgí dels carrers de la nova Barcelona. Era la cultura pròpia de la ciutat, la que va permetre els canvis constants que tornaren a donar vida a milers de barcelonins i barcelonines per fer tornar a brillar la ciutat que llevà el foc olímpic per sobre de tots de la manera més digne.
Eren els fets de la ciutat comtal, els fets que han fet brotar un dels països més rics d'això que en diem cultura, els que jo anava narrant a tots aquells que m'ho demanaven i els fets que ara es podrien apartats pels seus ciutadans.

Però els rumors en una gran ciutat s'estenen amb molta facilitat, i aquest no ha estat cap excepció. Se senten laments que sorgeixen de les profunditats de la ciutat i que en nits silencioses s'escolten molt més enllà de les muntanyes que fortifiquen la ciutat. És l'esperit de la ciutat que corcat i moribund recorda als seus ciutadans d'on provenen les seves arrels. El missatge de la ciutat s'escampa arreu del món i arriba a milers de persones que maleeixen la indolència dels seus habitants que descuiden el nom de la seva ciutat.

He hagut de veure reclòs moltes matinades des del dia en que em van desterrar, totes iguals d'indiferents i plenes d'ignorància, però la paciència i l'esperança m'han llevat per veure aquesta última. Amb ulls inexperts aquesta matinada és igual que la d'ahir, però un guardià vell i experimentat com sóc jo, sap el que s'està despertant: No és un dia normal, és el dia en que per fi es compliran les meves profecies. Avui és el dia en que un fet increïble s'inicia., el fet que salvarà Barcelona del seu pou fosc. El fet que mourà milers d'aquells enamorats de Barcelona motivats per les ganes de retornar la capital al seu resplendor inicial.

Molt temps després de que succeïssin els meus records narrats, Barcelona torna a prendre protagonisme. Ningú s'ho espera, però aquest any serà memorable per tots nosaltres. Barcelona empren l'any que farà que carrers sencers es tornin a guarnir com abans, un any que omplirà les biblioteques de lectors encuriosits, que farà que escriptors de tot el món es reuneixin i farceixin places i sales de barcelonins que tornaran a treure la pols als llibres que fins ara havien ignorat. Barcelona serà la capital del major punt de trobada mai conegut, la lectura, un món paral·lel al real que es capaç d'unir lectors d'arreu del món en un mateix escenari, un món on es trobaran els barcelonins capaços de traslladar-se a llocs inhòspits. L'exercici de la imaginació al servei d'una ciutat sencera, que tornarà a recordar les seves històries i llegendes que enriqueixen la nostra cultura.

Cap matinada més pot prometre'm tant com la d'avui, l'esperança de tornar a veure lectors de totes les parts del món asseguts en bancs memorables de Barcelona llegint les nostres històries; l'esperança de tornar a veure escriptors immortalitzant la ciutat comtal en els seus diferents idiomes; l'esperança de tornar a veure la Barcelona d'abans fa que avui sigui un dia molt especial.

Sens dubte aquesta esperança és la que farà tornar a florir l'activititat dels barcelonins, i la que transformarà la meva història en un mite, el mite que explicarà que des de fa segles ronda pels carrers boirosos un fantasma que es fa dir el guardià de Barcelona, cercant històries per explicar; el fantasma que reviu cada cop que algú rememora la meva ciutat estimada.
Mentre el dia s'anava aixecant i el sol cegava les estrelles, només podia pensar per última vegada en els grans esdeveniments que anaven a succeir a Barcelona.