Cercador
L'última dosi
Un relat de: Emelkin- Compartir:
La finestra emmarcava utopies
cavalcant sobre el silenci.
La llum que en sortia
era la cendra dels seus anhels.
Jeia, sol, sobre les ombres
i es preparava la pròxima dosi
d'heroïna.
Començava a tremolar
quan sentia el fred
d'aquella agulla
i l'eufòria desfermava
les mil quimeres que amaga.
Els sospirs esdevenien pols
d'aquella runa.
No tenia més armes
que un futur que s'esvaïa
i una altre dosi d'heroïna.
I el temps s'adheria a les parets
formant una pel·lícula
de soledats
esquives.
Tots els seus horitzons
quedaven atrapats
entre el polsim
de la seva mirada.
Ja sols li quedaven
dues gotes de vida,
la seva última dosi.
Comentaris
-
Ben descrit[Ofensiu]angie | 21-01-2007
"I el temps s'adheria a les parets
formant una pel·lícula
de soledats
esquives."
Bona definició de la soledat que sura al voltant d'una addicció... curiosament s'hi cau per pertànyer a un cert grup social...però cadascun dels seus individus esquiven la comunicació per tancar-se en el seu món irreal...
I com sempre dic : la solitud és ben rebuda sempre i quan no deixis que es posi cómoda al sofà...
petons
angie
-
La tristor dels paradissos artificials[Ofensiu]F. Arnau | 08-12-2006 | Valoració: 10
Un món obscur, que sembla lluent quan neix. Ja podem donar les gràcies, de que avui tot es coneix...
La Poesia descriptiva és de les meues preferides. Sé que és força difícil, doncs l'he conreada sovint, i encara pense seguir.
Una forta abraçada!
i... Endavant!
FAiX des de l'Horta de València
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186184 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73